Lloret de Mar impulsa la reconstrucció d'una casa ibera que obirà per Setmana Santa

És de planta quadrangular amb dues sales i està situada al jaciment del Turó Rodó

L'Ajuntament de Lloret de Mar (Selva) impulsa la reconstrucció d'una casa ibera al jaciment del Turó Rodó, fundat pels volts de l'any 200 a.C, amb l'objectiu d'incorporar-lo a l'oferta turística del municipi on ja hi ha altres jaciments d'aquesta època, com el de Puig de Castellet i Montbarbat. Els treballs, que van començar l'octubre passat, consistiran en reconstruir la casa de planta quadrangular i amb dues sales seguint les tècniques i materials utilitzats en aquella època, el que es coneix com a arqueologia experimental.

El cost és d'uns 36.000 euros i també s'han fet millores per fer accessible el Turó Rodó amb desbrossament i tala d'espècies vegetals invasores, la reconstrucció d'un tram de muralla afectat i l'anivellament del terreny. També s'han instal·lat panells informatius i la previsió és que l'espai s'obri al públic per Setmana Santa. Amb aquesta actuació, l'Ajuntament de Lloret de Mar vol incorporar el Turó Rodó a l'oferta cultural del municipi i fer-la atractiva pel turisme. La casa, que s'està reconstruint, és la número 6 del total de set cases adossades a la muralla nord. Aquesta en concret es troba a la zona central i a la part interna de la muralla.

L’interior de la casa s’ambientarà amb objectes i mobiliari per oferir una imatge fidel de com podia haver estat. La casa ibèrica que s’ha reconstruït pertany al tipus més repetit al Turó Rodó. És de planta quadrangular i estava formada per dues sales. Una sala més gran al fons, que tindria més aviat funcions de residència i emmagatzematge, i una avantsala més petita a davant, que anava destinada principalment a treball, com per exemple petites activitats artesanals o domèstiques. Aquesta distribució arquitectònica és una de les més habituals en l’arquitectura ibèrica, i a Lloret de Mar també apareix en altres jaciments ibèrics, com el Puig de Castellet o Montbarbat.

Els treballs van començar l'octubre passat, quan es va aixecar de nou la casa amb pedra i ara s'està fent una segona fase amb la col·locació de maons de fang i sorra. Faltarà una última actuació que consistirà en fer el teulat i que s'enllestirà en els pròxims mesos.

La directora de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret, Anna Fuentes, ha explicat que la reconstrucció està dirigida i supervisada per l’arqueòleg Jordi Moré, expert en arquitectura ibera, que ha seguit la premissa bàsica de respecte total per les estructures arqueològiques originals. Així mateix, ha dit Fuentes, amb la intenció d’efectuar una reconstrucció seguint els criteris bàsics de l’arqueologia experimental, s’han fet servir tècniques i materials constructius iguals als que s’utilitzaven en època ibèrica. El resultat és el d'una reconstrucció fidel del que va ser aquesta casa, fet que ha de permetre un "discurs pedagògic adient de cara a la seva difusió entre els visitants".

Per la seva banda, el regidor de Cultura, Albert Robert, ha destacat que aquesta iniciativa "permetrà donar per finalitzada la museïtzació d’aquest jaciment i obrir-lo al públic". D'aquesta manera, s'inclourà dins l’oferta turística cultural del MOLL (Museu Obert de Lloret) i dins de la Ruta dels Ibers.

Per fer accessible i visitable el Turó Rodó, també s’ha portat a terme el desbrossament i tala d’espècies vegetals invasores, la reconstrucció d’un tram de muralla afectat i l’anivellament del terreny. També s’ha substituït la tanca perimetral del recinte i, per a la museïtzació de l’espai s’hi han instal·lat panells informatius. La reconstrucció ha comptat amb un pressupost de 36.000 euros.

La història del poblat ibèric i la seva descoberta

El poblat ibèric de Turó Rodó es va fundar probablement pel voltant del 200 aC, ja en plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments, com el del Puig de Castellet, s’estaven despoblant. Una de les possibles hipòtesis, en relació amb la seva fundació, és que va ser creat per individus procedents del Puig de Castellet a la recerca d’una zona m comunicada i més propera al mar (que és una gran font d’aliments). Cap a l’any 60 aC, el procés de romanització havia pacificat la zona totalment i ja no tenia sentit viure en assentaments allunyats i fortificats. Els poblats fortificats, com el del Puig de Castellet, van ser abandonats i es van crear nous nuclis de població més propers als camps de conreu, les platges i les vies de comunicació.

La descoberta del jaciment data de l’any 1925, quan Enric Botet i Sisó, apotecari de Lloret, va localitzar les restes arqueològiques durant la construcció d'un camí. Des de les excavacions arqueològiques dels anys 2000-2003, l'assentament tardoibèric es coneix en la seva totalitat. Està estructurat en quatre zones: el sistema defensiu i d'accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.

Està previst que aquest nou espai sigui visitable per Setmana Santa.