El jaciment, situat al capdamunt d’un petit turó al nord-oest del poble, va ser descobert a mitjan segle XX per Martirià Costa, alcalde de la vila, després de recollir diversos fragments de ceràmica romana a la superfície d’un camp de cultiu. Des d'aleshores es van iniciar diverses excavacions (1960) i altres sondejos (1986, 1995 i 2005) sense resultats significatius.
És per aquest motiu que l'Equip de Govern va decidir contractar una empresa especialitzada en prospecció geofísica per tal de determinar l'extensió de la vil·la romana i comprovar el seu estat de conservació. Aquesta seria l'única que se'n coneix a tota la comarca de la Garrotxa.
Estructura
La vil·la romana tindria unes dimensions mitjanes, amb un mínim de 1200 metres quadrats construïts i un mínim de 15 estances diferenciades, aixecada segons un model canònic, molt ben estructurat, amb gran pati central envoltat per estances en com a mínim tres dels seus costats. Aquesta seria segurament la part residencial del conjunt, on habitarien els seus propietaris.
Uns metres més al nord s'aprecien les restes d’un segon pati associat també a restes de murs i estructures. Gràcies a l'aplicació de sensors magnètics, s'ha determinat que algunes parts del jaciment presenten evidències d’haver patit un incendi, que caldrà verificar en futures intervencions.
Aquesta nova forma de descriure jaciments arqueològics permet aproximar-ne l'extensió i les característiques, de manera que tant arqueòlegs com administracions poden avaluar el potencial dels jaciments i investigar-los de manera més efectiva.
Atesa la importància històrica i patrimonial de les restes, l’Ajuntament està avaluant la possibilitat d’adquirir el camp –actualment d’un particular- i d’iniciar, en un futur, un projecte d’excavació.
La riera coberta del Ganganell
La riera coberta o el túnel del riu Ganganell és, probablement, la darrera gran joia medieval que restava per descobrir a Besalú. Aquest espai, que avui discorre silenciosament per sota els carrers de la vila fins a vessar les seves aigües al Fluvià, va ser durant uns segles el límit sud-est del nucli de Besalú. A finals de l’edat mitjana, però, les muralles erigides al segle XI havien quedat petites i la riera suposava un impediment per al creixement urbà. Per això es va decidir enderrocar parcialment el recinte defensiu i cobrir la riera amb una espectacular successió d’arcs i voltes, construïts, en bona part, durant el segle XIV. Aquesta imponent construcció, que ha perviscut fins a dia d’avui mantenint bona part del seu aspecte original, es pot resseguir al llarg de més de dos-cents metres de recorregut soterrat.
Els treballs al túnel del Ganganell han consistint en l’elaboració d’un model en tres dimensions de les restes, obtingut mitjançant la tècnica de la fotogrametria. La feina l’ha portat a terme l’arqueòleg barceloní Bruno Parés -especialista en l’ús de noves tecnologies aplicades al patrimoni-, i permetrà que a partir d’ara els historiadors, arquitectes i arqueòlegs puguin estudiar el singular conjunt sense haver-hi d’accedir físicament.
Paral·lelament es posarà a l’abast del gran públic un recorregut virtual de l’espai, a l’espera que algun dia la visita in situ pugui esdevenir una realitat.
