El jutge ajorna fins el 10 de novembre la decisió sobre el futur del Parc Científic i Tecnològic

L'Estat i els patrons de la fundació continuaran les negociacions per evitar la liquidació

El magistrat del Jutjat Mercantil de Girona ha ajornat fins el 10 de novembre la Junta de Creditors que haurà de decidir el futur del parc. La fundació del parc va entrar dimecres una petició demanant un mes més per poder seguir negociant i evitar, així, anar a liquidació. La petició es va fer 'in extremis' ja que aquest matí estava fixada la vista per decidir què passava amb la infraestructura, que arrossega un deute de 42 MEUR (dels quals, 27,6 MEUR amb l'Estat) i que està en concurs de creditors des del gener del 2015.

El jutge ha renyat el parc per fer la petició a darrera hora però no s'ha oposat a la suspensió de la vista, ja que tampoc s'hi ha negat l'advocada de l'Estat. A partir d'ara, les parts tenen més temps per seguir negociant. Les administracions estan disposades a posar fins a 11,3 MEUR per evitar la liquidació però falta, entre d'altres, determinar en quants anys es retornen els diners a l'Estat. Aquest dijous estava assenyalada la Junta de Creditors per determinar el futur del parc, és a dir, saber si supera el concurs de creditors o si el jutge l'envia a liquidació. El patronat del parc va entrat un escrit al Jutjat Mercantil de Girona dimecres a les 13.30 hores sol·licitant l'ajornament de la vista. L'objectiu: tenir més temps per seguir negociant. Aquesta petició, però, havia de comptar amb el vistiplau de l'Estat que és el principal creditor.

Aquest matí, tal i com estava previst, han comparegut als jutjats tant els representants legals del parc com també l'advocada de l'Estat a Girona. En començar la vista, el magistrat Hugo Novales ha renyat la fundació del parc per haver entrat la petició d'ajornament a l'últim moment i ha recordat que la vista estava fixada des del maig. L'advocat del parc, Josep Pujolràs, ha defensat que han estat negociant fins a darrera hora i que aquest ha estat el motiu pel qual han fet la petició tan tard.

Al seu torn, l'advocada de l'Estat a Girona, Marta Ayllón, ha declarat que no s'oposava a la suspensió de la vista i, per tant, el magistrat ha fixat una nova data: el 10 de novembre. D'aquesta manera, les parts tenen ara més temps per continuar negociant. "Hem esperat fins a l'últim moment perquè sempre hem tingut el mateix objectiu i volem seguir treballant per superar aquesta situació", ha valorat la directora del parc, Anna Albar, ja un cop fora de la sala.

Albar no ha volgut donar detalls sobre en quin moment es troben les negociacions –"seria entrar en especulacions", ha dit- però ha remarcat que l'objectiu del parc ha estat sempre el mateix: superar el concurs. També ha assenyalat que les empreses que treballen al parc tenen "garantits" tots els serveis i que "no han de patir". A més, ha recordat que el parc és viable ja que han aconseguit redreçar els números i el seu compte d'explotació és positiu. Per exemple, el 2015 es va tancar amb un benefici de 606.000 euros. A més, està al 100% de la seva capacitat i tots els espais estan ocupats. Actualment, hi treballen unes 1.300 persones i hi ha un centenar d'empreses.

Continuaran les negociacions

El parc va presentar concurs de creditors el gener del 2015, per un deute acumulat de 42 MEUR. D'aquests diners, la majoria (27,6 MEUR) es deuen a l'Estat. Per superar la situació, les administracions estan disposades a posar-hi fins a 11,3 MEUR. Els diners es repartirien de la següent manera: 6 MEUR la Diputació, 2 MEUR l'Ajuntament de Girona, 3,3 MEUR la Universitat de Girona i 5 MEUR la Generalitat (tot i que no és patrona) a través de la compra de part de l'edifici de l'ICRA. Segons ha remarcat en diverses ocasions el rector, Sergi Bonet, l'Estat estaria disposat a perdonar la resta dels diners fins arribar als 27,6 MEUR, és a dir, 16,3 MEUR.

Un dels esculls que cal salvar ara és el termini en què es tornarien els diners. En algunes de les reunions, el Ministeri d'Hisenda ha demanat que es retorni en un màxim de deu anys però, per exemple, l'Ajuntament de Girona planteja fer-ho en 20 anys i la Diputació encara ho ha de negociar amb la resta de grups de la corporació.

De moment, el president de la Diputació, Pere Vila, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, han enviat un compromís per escrit a la direcció del parc on es comprometen a aportar aquests diners. Tanmateix, no han aprovat per ple ni per cap altre mecanisme aquesta aportació. Per tant, caldrà veure si l'Estat accepta aquest compromís polític o, per contra, exigeix a les administracions un pas més per tenir la garantia que els diners es retornaran. Les parts tenen temps per negociar fins al proper 10 de novembre.