El Parc Científic de la UdG té 45 dies per renegociar el deute o entrarà en liquidació

L'import assoleix un total de 27,6 milions d'euros

45 dies per evitar la liquidació. Aquest és el termini que tenen els patrons del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona per trobar una fórmula que satisfaci l'Estat per refinançar el deute de 27,6 MEUR. Aquest dijous s'ha celebrat la primera reunió amb la secretaria d'Estat d'I+D+I del ministeri d'Economia per abordar el tema. La trobada, però, no ha tingut el resultat esperat.

Universitat, Diputació i Ajuntament tenen des de finals del 2015 un pla conjunt per intentar eixugar el deute contret al llarg dels anys amb l'Estat. Aquesta proposta fa mesos també que està en mans del ministeri però va ser tot just ahir quan en van poder parlar cara a cara. Des del territori, es comprometen a pagar fins a 11,3 MEUR en un termini de 20 anys. La resta del deute, volen que se'ls condoni. La Diputació de Girona assumiria el pagament de 6 MEUR, la Universitat arribaria a satisfer-ne 3,3 MEUR i l'ajuntament de la ciutat n'aportaria 2 MEUR més. En un primer moment, s'havia inclòs en aquest acord també la Generalitat que, tot i no ser patrona, s'hauria mostrat disposada a aportar fins a 5 MEUR a través de la compra de l'edifici de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), una compra que no s'ha materialitzat.

El pressupost del parc ja dóna beneficis

El rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, ha explicat que des del parc s'han fet diversos esforços per solucionar un altre problema. A banda del deute acumulat, el parc també tenia una altra dificultat afegida: un pressupost deficitari. Gràcies a diferents mesures d'estalvi i de millora en l'aprofitament de les instal·lacions s'ha aconseguir redreçar aquesta situació. De fet, el 2014 i per primera vegada, l'exercici es va tancar amb un benefici de 400.000 euros i, actualment, el 100% dels espais estan llogats.

Els representants de les tres institucions viatjaven a Madrid convençuts que la seva proposta seria ben vista pel ministeri. Per una banda perquè hi ha el compromís ferm de pagar fins a 11,3 MEUR del deute contret amb l'Estat. I, per altra banda, perquè el parc actualment ja genera beneficis. Tanmateix, la seva proposta va topar frontalment amb els interessos del ministeri.

La contraproposta del ministeri

El rector, Sergi Bonet, ha explicat que el ministeri coneixia aquesta proposta des de feia quatre o cinc mesos i que aquesta era la primera vegada que els citava per parlar-ne. La reunió va durar tres hores i no va satisfer en absolut els representants de les tres institucions. Primer perquè el ministeri "portava el papers molls", segons Bonet. "Encara anaven amb les dades de fa dos anys, quan el pressupost del parc era deficitari i no les actuals, quan ja dóna beneficis", ha lamentat.

Segons detalla Bonet, els responsables van estar escoltant la proposta del territori però es van negar en rotund a acceptar-la i van llençar una contraproposta: que sigui la Generalitat qui assumeixi la part del deute que queda per pagar. "Ens van agrair molt l'esforç però ens van dir que ho volien cobrar tot i que qui havia de pagar era la Generalitat", ha explicat Bonet. Aquesta posició va agafar per sorpresa els representants de les institucions, ja que recorden que la Generalitat ni és patrona del parc ni ha avalat en cap moment cap dels crèdits. Mostra d'això és que a la reunió no hi havia cap representant del Govern.

"En tots els anys que porto en política mai havia vist una reunió tan estranya per no fer servir un altre qualificatiu", ha valorat el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, que destaca que tots van anar a Madrid "amb un esperit de col·laboració màxima" i que es van trobar amb una posició del ministri que els va deixar descol·locats. "No entenem que ens diguin que la Generalitat ha de ser un actor que sufragui el deute quan no és ni patrona del parc", remarca. A més, Vila recorda que la Generalitat no té encara el pressupost aprovat i que això podria dificultar encara més la seva implicació. "La situació no és fàcil, jo ara mateix sóc pessimista", ha reconegut el president de la corporació.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha reconegut que les negociacions són complicades però ha destacat que hi ha unió des del territori per treballar per solucionar la situació. "El rellotge corre però les negociacions estan oberts, veurem com va tot", ha declarat.

A 45 dies de la liquidació

A partir d'ara, el rellotge comença a córrer i hi ha 45 dies per trobar una solució amb el ministeri per evitar que el parc entri en fase de liquidació. Des de les tres institucions han remarcat que, en cas d'arribar a aquest punt, el parc no aturaria la seva activitat. "En cap cas es procediria a la venta i el tancament del parc, sinó que aquells edificis que són propietat del parc passarien a titularitat del ministeri", ha avançat el rector. En tot cas, també reconeix que hi hauria canvis en la gestió del dia a dia del parc però que les empreses podrien continuar treballant des de les instal·lacions "com ho fan fins ara".

Des de les tres institucions insisteixen que només hi ha hagut una primera trobada i confien que es pugui arribar a un bon acord que satisfaci totes les parts. "A nosaltres no ens interessa anar a la liquidació però al ministeri tampoc", ha afirmat el rector. Aquesta situació, a més, es viu enmig d'unes eleccions generals i amb un govern en funcions.

El parc, en xifres

El parc científic va entrar en concurs de creditors el gener del 2015 per un deute que arribava als 42 MEUR. Inicialment, es van anar satisfent els pagaments als bancs però no hi havia diners per retornar el deute acumulat amb l'Estat, que puja a 27,6 MEUR.

Actualment, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG consta de més de 36.000m2 construïts en sis edificis diferents. El complex ha costat més de 60 MEUR d'inversió i hi treballen més de 30 grups, unitats i centres de recerca i tecnologia. En total, hi ha instal·lades més d'un centenar d'empreses de diversos àmbits i, des del parc, es dóna suport a una vintena d'entitats i aportadors de serveis.

En conjunt, acull més de 1.300 treballadors, tres auditoris, nou sales de reunions, sis aularis, laboratoris, tallers, dos restaurants i disposa de mig miler de places d'aparcament.