Un 12% més d'estafes i gairebé 500 robatoris a empreses el darrer any

El cap dels Mossos a Girona destaca que els lladres actuen amb intensitat però baixa especialització

Durant els darrers dotze mesos, a les comarques gironines s'han registrat 47.321 delictes (un paquet dins el qual també s'hi inclouen els lleus, abans tipificats com a faltes). En global, aquest xifra negra ha baixat un 4% d'un any per l'altre (una reducció que puja fins al 12% si s'agafa l'històric de dades fins al 2010).

Aquesta és la tònica general, que també es dóna en la majoria de tipologies. Però si es desgrana l'estadística que periòdicament elaboren els mossos, hi ha il·lícits que han anat a l'alça: les estafes, els robatoris en empreses i també aquells a botigues on els lladres fan servir amenaces i violència perquè els donin els diners.

En el cas de les estafes, entre el novembre del 2014 i finals d'aquest octubre, arreu de la demarcació se n'han arribat a denunciar fins a un 12,81% més. En concret, 3.091 (davant les 2.740 del període anterior). Sobretot, es tracta de gent a qui han ensarronat en caixers automàtics, que han pagat per un producte o servei que mai han vist o que s'han convertit en víctimes de l'anomenat 'pishing' (estafes per Internet).

Emparats per la foscor

A les comarques gironines, una altra de les modalitats delictives que ha anat a l'alça són els robatoris a empreses. En concret, en el darrer any se n'han arribat a registrat fins a 492 (un 5% més). Són lladres que s'aprofiten de la impunitat que els dóna la foscor –solen actuar de nit- i que escullen naus o magatzems industrials dels polígons. Per entrar-hi, forcen portes, finestres o foraden sostres i parets (el conegut butró).

El cap dels Mossos d'Esquadra explica que, en la majoria de les ocasions, l'objectiu són els diners. "Hi ha casos en què els lladres van a buscar begudes, tabac, metalls o materials que tinguin sortida fàcil al mercat negre", explica el comissari Josep Milan. I hi afegeix: "Però n'hi ha molts en què entren a l'empresa pensant-se que a la caixa forta hi trobaran diners, quan la veritat és que no n'hi sol haver en grans quantitats".

Més robatoris amb violència

L'estadística policial també recull que, al costat d'aquests dos delictes, uns altres que han augmentat són els robatoris amb violència a establiments (un grup que inclou des de botigues fins a sucursals bancàries). En concret, aquí s'ha passat de 115 a 144.

Ara bé, deixant de banda casos com l'atracament a 'La Caixa' de Bàscara (Alt Empordà), el comissari sí que precisa que el perfil dels lladres no és el d'un delinqüent expert, però sí actiu. "No són robatoris on es faci ús de pistoles o ganivets, es tracta d'un perfil de violència més baix; solen actuar amb amenaces verbals, donant empentes, simulant que porten una arma a la butxaca o buscant intimidar d'alguna manera", explica el cap dels Mossos a Girona.

Segons Josep Milan, la majoria dels delinqüents que actuen a la demarcació no es mouen en bandes organitzades, però no per això vol dir que robin menys. "Es tracta de persones que actuen amb una alta intensitat, però amb baixa especialització" concreta el comissari.

Un 25% menys d'assalts violents

A l'altra banda de la moneda, l'estadística dels Mossos d'Esquadra recull totes aquelles modalitats delictives que han anat a la baixa. En són un bon gruix, començant per tot el paquet de furts, que representen més d'un terç del global (16.216, un 1,4% menys que al 2014).

A més dels delictes lleus, en global també han baixat tots aquells que es cometen contra el patrimoni (un 4%). Si es desgranen per tipologies, a les comarques gironines els robatoris a interior de vehicle han davallat un 13% (passant de 3.549 a 3.298), amb força a domicili ho han fet un 5,6% (de 3.298 a 3.114), amb força a establiments un 28,75% i, en el cas de les estrebades o atracaments a persones en ple carrer, el descens ha estat del 13,3% (de 574 a 498).

Dins aquesta xifra negra, un dels que preocupa més per l'alarma que generen són els assalts violents. Aquí, la pressió policial ha estat efectiva i, durant el darrer any, s'han arribat a reduir fins a un 25% (passant de 31 a 23).

El comissari Josep Milan, però, també vol precisar que no tots els assalts violents són iguals. I per fer-ho, tira de dades que ha elaborat el cos per analitzar-ne tant la tipologia com la casuística. Dels diferents assalts registrats al llarg del darrer any, un de cada quatre casos s'ha relacionat amb deutes pendents per afers de droga i, en un altre 12%, el mòbil eren "motius domèstics, laborals o personals", concreta el cap de la Regió Policial.

"A més, en un 28% dels assalts violents el lladre inicialment no tenia intenció d'agredir les víctimes; anava a cometre un robatori amb força però, en trobar-se-les a dins de casa, ha fet servir la violència amb empentes, cops i amenaces", precisa Milan. Per últim, l'estudi intern fet pels Mossos d'Esquadra sí que concreta que, en només un 16% dels assalts, qui hi havia darrere els robatoris són grups especialitzats.

Dins aquest apartat, el cap dels Mossos a Girona ha volgut tenir un record per l'empresari Jordi Comas, mort ara fa tres anys en un assalt al seu domicili de Platja d'Aro (Baix Empordà). "No hem deixat ni deixarem d'investigar aquest homicidi amb intensitat; per a nosaltres, el més important és trobar-ne els autors i resoldre un cas que va frapar tant el sector empresarial com totes les comarques gironines", ha assegurat el comissari Josep Milan.

120 comisos i 1,1 tones de marihuana

Per últim, les dades policials de les comarques gironines també reflexen l'evolució d'un altre tipus de delicte comès amb assiduïtat al territori: el conreu de marihuana. Entre gener i octubre del 2014, els Mossos d'Esquadra en van fer 165 comisos. En total, van intervenir 42.143 plantes i 2,93 tones d'aquesta droga.

Aquest any, durant els deu primers mesos del 2015, la policia catalana ha fet 120 comisos. En total, 18.707 plantes i 1,11 tones de droga. Hi ha hagut un descens, però això, precisa Milan, no vol dir que no hi hagi menys plantacions. "És cert que la pressió policial és important, però també és veritat que, cada cop més, aquells qui cultiven marihuana tenen especial cura en amagar els conreus i s'especialitzen més en ocultar-los", conclou.