La CUP denuncia que els ajuntaments garrotxins no han finançat correctament els serveis socials

Des de l'any 2009 que els ajuntaments de la Garrotxa no destinen tots els recursos que per llei haurien d'aportar als serveis socials, a través del Consorci d'Acció Social. Ho denuncia la CUP que calcula que s'han deixat d'invertit uns 2,5 MEUR durant tots aquests anys. Els consistoris ho van acordar aquell any durant un Consell d'Alcaldes que es va fer a porta tancada on es va decidir que es congelaven les aportacions que cada ajuntament havia de fer precisament perquè les arques municipals estaven també afectades per la crisi.

La CUP Garrotxa, que fins ara no tenia representació en aquest Consell d'Alcalde,s ho va saber fa uns dies en assistir en un dels plens i ara ha decidit treure-ho a la llum. Consideren que és "immoral" que en un moment d'emergència social es decidís precisament retallar una partida que va destinada a pal·liar els efectes d'una crisi com la que s'està vivint on els més febles són els que més ho pateixen. Demanen que els ajuntaments incompleixin aquest acord del 2009 i que en els pressupostos del 2016 ja aportin el total dels diners que els pertoca.

L'alcalde de Mieres, Enric Domènech, explica que en el càlcul per a l'any 2016 representaria que el seu municipi –governat per la CUP-Vivim Mieres-PA- aportaria uns 4.400 euros però que en realitat el que els tocaria destinar-hi serien més de 6.700 euros perquè aquest és el cost real dels serveis. Domènec s'ha compromès a destinar la quantitat íntegra i fa una crida perquè la resta d'ajuntament facin el mateix. Segons diu, "és qüestió de voluntat política" i lamenta que durant tot aquest temps s'hagi decidit incomplir allò que els obliga la llei mentre s'han mantingut altres partides que no eren obligatòries.

En l'últim ple del Consell d'Alcaldes es va parlar de que els ajuntaments assumissin el 50% de les seves obligacions el 2016 i que el 2017 s'acabés d'arribar al 100% però no es va arribar a un acord.

Estudiaran si s'ha comès una il·legalitat

La formació diu que és una "hipocresia absoluta" incomplir amb el que marca la llei en un tema tan "delicat i complex" com són els serveis socials. Denuncien que els diners que s'han deixat de destinar al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa han obligat a aquest ens a cobrir-ho amb recursos d'altres partides, fet que al seu entendre ha comportat una "precarietat" en els serveis que s'han donat tot aquests anys. Posen d'exemple que alguns serveis com el d'assistència domiciliària s'ha prestat sense poder fer el seu seguiment per falta de recursos.

Les aportacions es calculen de forma anual tenint en compte el cost real dels serveis prestats. Així, el 2016 el consorci calcula que caldran 1,450.236 milions d'euros però que l'aportació dels ajuntaments serà de 1,024.926 euros. Això vol dir que faltaran 425.000 euros que per llei els ajuntament haurien d'aportar i que el consistori haurà de treure d'altres partides. Percentualment vol dir un 29,33% menys del que els tocaria de mitjana, tot i que el percentatge es pot enfilar fins al 47% en el cas de Beuda amb 1.937 euros pendents. Olot és el que menys vulnera la seva obligació. El 2016 hauria d'ingressar un 24,89% més del que preveu aportar aquell any, és a dir uns 248.000 euros.

La formació també està estudiant si s'ha comès algun tipus d'il·legalitat. "Els serveis es presten i el que s'incompleix són les aportacions de cada ajuntament; no sabem si és il·legal però immoral segur", detalla Domènech. També demanen que es facin públics tots els números des del 2009 per saber exactament la quantitat que s'ha deixat d'ingressar a serveis socials.

El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) és una entitat pública formada per l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa que es va crear l’any 1997 amb la voluntat de treballar de manera coordinada i millorar la prestació dels serveis a tots els municipis de la Garrotxa. Des de la seva creació com a Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, es va convertir en una experiència pionera a Catalunya de col•laboració entre un Ajuntament de més de 20.000 habitants i un Consell Comarcal, un model que, amb el pas dels anys, s’ha anat ampliant a d'altres comarques de Catalunya.

Entre els àmbits que gestionen hi ha ajudes d'urgència, infància i família i cohesió social i convivència.