Investigadors de la UdG lideren un projecte per millorar la purificació del biogàs

El 'BiogasApp' se centrarà en l'eliminació dels siloxans i la conversió de diòxid de carboni en metà

Un equip d'investigadors de la UdG lidera un projecte per millorar la purificació del biogàs. Es tracta de 'BiogasApp', finançat pel programa Reptes d'Investigació I+D+I del Ministeri d'Economia i Competitivita, que comença aquest setembre i que tindrà tres anys de durada. Hi participaran investigadors dels grups de recerca LEQUIA i del gEMM i se centra en dos reptes tecnològics principals: l'eliminació dels siloxans i la conversió del diòxid de carboni a metà. També compta amb la participació de la Universitat Ramon Llull i el suport d'empreses i entitats del sector.


El biogàs és una barreja de gasos format principalment per metà (CH4), diòxid de carboni (CO2) i traces d'altres components com ara els siloxans, que tot i trobar-se'n en baixes concentracions, en dificulten l'aprofitament energètic.

La generació de biogàs es fa de forma natural o en instal·lacions de tractament de residus (depuradores d'aigües residuals, abocadors) a partir de la degradació anaeròbia de la matèria orgànica. És una font d'energia renovable i per tant jugarà un paper clau per assolir els objectius de la Unió Europea en matèria energètica i de reducció d'emissions per a l'any 2020: un 20% d'energia renovable, un 20% de reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle i un 20% de millora de l'eficiència energètica.

El projecte de recerca 'BiogasApp', que arrenca aquest mes de setembre i que tindrà una durada de tres anys, se centra en dos dels principals reptes tecnològics de la purificació del biogàs procedent de plantes depuradores d'aigües residuals: l'eliminació de siloxans (compostos químics) i la conversió del diòxid de carboni a metà.

'BiogàsApp' està liderat pel grup de recerca Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) que aporta les experteses de la doctora Maria Martín (adsorció i oxidació catalítica), el doctor Joaquim Comas (bioreactors de membrana), els doctors Jesús Colprim, Marilós Balaguer i Sebastià Puig (sistemes bioelectroquímics) i el doctor Manel Poch (sistemes d'ajut a la decisió). Per part del Grup d'Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) hi prenen part els doctors Lluís Bañeras, Xavier Vila i Frederic Gich (tècniques microbianes i moleculars). També compta amb la col·laboració del doctor Rafael González de la Universitat Ramon Llull (adsorció i oxidació catalítica) i el suport explícit de diferents empreses i entitats dels sectors de les aigües residuals i la purificació del biogàs de l'estat espanyol.

A la recerca de la tecnologia adequada

Els siloxans, com els silanols, són compostos volàtils que es descomponen a altes temperatures generant partícules de sílice que són molt abrasives i produeixen danys en els motors emprats en la valorització energètica del biogàs reduint la seva vida útil i incrementant els costos de manteniment. Per millorar l'eliminació de siloxans s'estudiaran, d'una banda, nous processos d'adsorció i regeneració i, de l'altra banda, les possibilitats de transferència de massa de bioreactors de membrana amb carbó activat.

Pel que fa a la conversió del diòxid de carboni a metà, la tecnologia investigada seran els sistemes bioelectroquímics amb els quals ja s'han obtingut resultats prometedors a escala laboratori. 'BiogasApp' també farà front a un repte no menor associat a la producció del biometà: la comparació i selecció de tecnologies.

Així doncs, el que es vol és desenvolupar un sistema que tingui en compte aspectes tècnics, econòmics, socials i mediambientals i que sigui capaç de recomanar una tecnologia per a un escenari determinat.