La candidata del PSC, Sílvia Paneque, s'ha reunit aquest dimecres amb la Junta de Personal de l'Hospital Josep Trueta per conèixer de primera mà les seves inquietuds i també per traslladar-los el plantejament del partit sobre el futur del centre.
El govern tripartit, amb Marina Geli de consellera de Salut, va impulsar un projecte per construir un nou hospital i enderrocar l'actual edifici. Amb l'arribada de la crisi i l'ascens de CiU al Govern de la Generalitat, el projecte va quedar enterrat. Paneque critica que durant aquest mandat hi ha hagut "canvis de criteri" pel que fa a la ubicació del nou hospital i lamenta que l'alcalde, Carles Puigdemont (CiU), "no ha estat prou exigent".
L'alcaldable socialista reconeix que aquell projecte "no és assumible" però demana al Govern que destini una partida per redactar-ne un de nou "que s'adapti més a la realitat pressupostària".
El PSC vol un edifici nou
De fet, el Govern ja va aprovar en els pressupostos del 2015 una primera partida per fer un projecte de nou hospital a la zona nord de Girona. Tot i aquest pas, Paneque reclama a CiU que vagi més enllà i que acceleri no només els tràmits perquè el nou edifici sigui una realitat sinó que executi reformes a l'actual hospital, com les que estan previstes al servei d'Urgències.
Segons l'alcaldable socialista, cal aixecar un noi edifici i estudiar de la mà de l'Estat què passa amb l'actual hospital, ja que els terrenys on està ubicat són propietat estatal. Una altra reclamació dels socialistes és que es traslladi la Facultat de Medicina i Infermeria als terrenys que la UdG té reservats a prop del Trueta, en terme municipal de Sarrià de Ter.
La cap de llista també ha alertat que hi ha alguns serveis que s'estan "desmantellant" i que hi ha professionals de prestigi que marxen perquè "no poden exercir la seva feina amb garanties". Concretament, ha explicat el cas del servei d'al·lèrgies. Segons li ha comunicat la Junta de Personal, els dos metges especialistes que hi treballaven han marxat de Girona i el servei s'ha externalitzat a una empresa privada a un cost de 450.000. "Aquest cost està molt per sobre del que es pagava als professionals i, per tant, en cap cas pot ser un criteri de racionalització econòmica sinó una privatització encoberta", ha denunciat.
