La segona força al consistori, el PP, amb tres regidors, vol repetir el resultat del 2011 i contenir l'ascens d'ERC, que amb nou candidat, Albert Testart, i després de perdre quatre regidors a les darreres eleccions, podria superar els populars. Un PSC en hores baixes, ICV que es presenta amb Podem, i la CUP, aspiren a ser decisius en la conformació del nou govern.
Les eleccions municipals de 2011 a Figueres van dissenyar un escenari polític inèdit a la ciutat. Per primer cop un partit, en aquest cas CiU, assolia la majoria absoluta al consistori. Una majoria assolida amb un índex de participació inferior al 50% i que va deixar dues forces com a clares perdedores: PSC i ERC. Els socialistes, que havien governat la ciutat durant tres mandats des del 1995, passaven dels cinc regidors del 2007 a tenir-ne dos només quatre anys després. De la seva banda, ERC, que havia estat la força emergent aconseguint sis regidors el 2007 s'havia de conformar amb dos. Per contra, el PP va aconseguir tres diputats, un més que en l'anterior legislatura, situant-se com el principal grup de l'oposició.
Quatre anys després d'aquests resultats, les eleccions del pròxim 24 de maig poden suposar canvis significatius en la conformació del ple. Per començar, tres de les sis candidatures estan encapçalades per un candidat nou: CiU, ERC i la CUP. L'actual alcaldessa, Marta Felip, que va substituir Santi Vila a mig mandat, aspira a guanyar les eleccions i a formar un govern sòlid. La gran incògnita és saber si revalidarà la majoria absoluta. Felip, que ha volgut marcar "perfil propi" durant els dos anys al capdavant de l'alcaldia, espera comptar amb el suport dels electors per consolidar el seu projecte de ciutat.
El PP, actualment amb tres diputats, aspira a seguir com el principal grup de l'oposició i frenar un hipotètic creixement d'ERC, que amb l'independent Albert Testart com a nou candidat i en coalició amb MES, vol recuperar el terreny perdut en els darrers comicis. Els socialistes, de la mà de Pere Casellas, volen recuperar el protagonisme perdut i superar el mal moment del PSC. ICV, amb Xavier Monfort i en coalició amb Podem, i la CUP, amb Natàlia Sànchez com a nova candidata, tots dos amb un regidor actualment, volen ser decisius a l'hora de formar el nou govern municipal.
En els darrers quatre anys CiU ha aconseguit tirar endavant projectes llargament esperats a la ciutat com la remodelació de l'antic Escorxador, que ha passat a ser la seu de la Casa Empordà, o la posada en marxa dels Caputxins com a nou equipament cultural. L'equip de govern també ha hagut de gestionar l'arribada de l'alta velocitat a la ciutat i la posada en marxa del nou centre penitenciari del Puig de les Basses, que va suposar el tancament definitiu de l'antiga presó situada al centre de la ciutat. A més, i gràcies a la pressió ciutadana, en el tram final del mandat s'ha aconseguit restringir el pas de camions pel centre de la ciutat, una antiga reivindicació.
En matèria cultural, el Festival del Circ ha estat un èxit rotund. En quatre edicions i després d'un canvi d'ubicació que va posar en risc el seu futur, el certamen s'ha convertit en un referent a nivell europeu tant per la qualitat dels artistes participants com per la resposta del públic i el retorn econòmic que ha suposat per a la ciutat. Tant ha estat així que els seus promotors, de la mà del consistori, ja han posat en marxa un nou projecte: la Ciutat del Circ, que vol dotar Figueres d'un espectacle permanent i un museu, entre d'altres projectes.
En matèria turística, i amb Dalí com a referent indiscutible, el govern municipal ha encapçalat la creació de la marca Empordà que, amb el lema 'Empordà, tocat pels déus', vol promocionar conjuntament el Baix i l'Alt Empordà i fer de Figueres la seva capital.
Cas Manga
La detenció el 14 de febrer de 2013 de l'alcalde de Sant Hilari de Sacalm, Robert Fauria, va ser el tret d'inici d'un dels casos de corrupció amb més implicats a les comarques gironines que també va esquitxar l'Ajuntament de Figueres: el cas Manga. La imputació de Manuel Toro, primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, en la suposada trama empresarial que subornava càrrecs públics per repartir-se adjudicacions de diverses administracions, també va ser protagonista al consistori figuerenc. Tot i que Manuel Toro va renunciar a totes les seves funcions executives als pocs dies de la seva imputació, tres mesos després l'alcaldessa Marta Felip li va restituir tots els càrrecs quan es va aixecar el secret de sumari del cas. Una decisió que va ser criticada per tots els grups de l'oposició.
Els fets pels quals s'imputa Manuel Toro es remunten a l'any 2011, quan l'Ajuntament de Figueres va contractar l'empresa GRS Arc Local per gestionar els expedients sancionadors de trànsit. Aleshores l'alcalde era l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, que va donar el vistiplau a un contracte de dos anys amb l'empresa investigada. El contracte estipulava que GRS Arc Local percebria el 33% de totes les multes de trànsit que es cobressin al municipi. Dos anys després, en plena tempesta judicial i quan Vila ja formava part de l'equip de govern de la Generalitat, l'Ajuntament de Figueres va prescindir dels serveis de GRS Arc Local i va contractar Xaloc, una entitat de la Diputació de Girona que també gestiona expedients sancionadors de trànsit. En aquell moment, l'alcaldessa del municipi, Marta Felip, va explicar que el contracte amb GRS Arc Local implicava un sobrecost anual de 267.000 euros en comparació amb el contracte que oferia Xaloc.
Fisersa
Una altra de les polèmiques de l'actual mandat ha estat la gestió de l'empresa municipal Fisersa, que, entre d'altres, gestiona el servei d'aigües de la ciutat i de municipis propers. Els grups de l'oposició en bloc han denunciat en diverses ocasions "l'opacitat" amb què el govern de CiU ha mogut els fils de l'empresa fins al punt d'excloure del seu consell d'administració alguns grups de l'oposició. Un dels aspectes més criticats ha estat la destitució en els últims anys de tres dels seus gerents per falta de confiança: Albert Testart, candidat d'ERC als pròxims comicis, Romà Coll i Josep Viñas. Uns acomiadaments, han denunciat en reiterades ocasions els grups de l'oposició, que han costat 180.000 euros en indemnitzacions als contribuents i que en el cas de Josep Viñas ha acabat als jutjats.
També relacionat amb l'empresa municipal, han estat font de polèmica les suposades irregularitats en la construcció d'una canonada a Pont de Molins per garantir l'abastiment d'aigua a la ciutat de Figueres. L'oposició en bloc, tot i no criticar ni la necessitat ni el cost de la canonada -300.000 euros- sí que ha reclamat que s'investigués si, com en el seu moment van afirmar l'interventor i el secretari municipal, la canonada es va construir sense complir amb la llei de contractació; és a dir, sense dotació pressupostària i sense cap acord d'un òrgan municipal que l'autoritzés.
Projectes inacabats i "faraònics"
Una de les crítiques més recurrents a la gestió de l'exalcalde Santi Vila és que molts dels projectes que va planificar eren "faraònics" o "pur fum". Els faraònics, han denunciat els grups de la opoisició, van suposar un endeutament que el consistori encara arrossega, i altres es van quedar en simples promeses sense concretar. En aquesta llista, per exemple, entren projectes com l'escola de dansa d'Ángel Corella, el parc de les confessions, el Teatre de l'Aigua, el camp de tir o la construcció d'un centre esportiu a l'antiga plaça de braus.
En línies generals, tots els grups sense excepció critiquen que CiU no ha sabut administrar com calia la majoria absoluta aconseguida als comicis d'ara fa quatre anys i que això s'ha traduït en un "arraconament sistemàtic" de l'oposició, que no ha pogut participar de cap dels projectes engegats aquest mandat. En aquest sentit, tots els grups a l'oposició han destacat que en la confecció dels darrers pressupostos municipals, el govern de Marta Felip no va acceptar incloure ni una de les al·legacions presentades per la resta de grups, per exemple.
Barri de Sant Joan
La baralla al cementiri de Figueres entre dues famílies gitanes el dia de Tots Sants de 2013, que es va saldar amb un mort i tres ferits i els posteriors actes de revenja entre els dos clans, va posar el focus sobre el barri de Sant Joan de la ciutat. Des de llavors, el barri de majoria gitana ha estat notícia permanentment, posant en evidència la seva degradació. Com ha passat per exemple al barri de la Font de la Pólvora de Girona, la proliferació de plantacions de marihuana i un tant per cent molt elevat de cases connectades il·legalment a la xarxa elèctrica ha fet que els dispositius policials hagin estat habituals en els últims dos anys de mandat.
Després dels fets del dia de Tots Sants, l'exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar un actuació urgent al barri, reactivant un projecte que feia temps que s'arrossegava. L'anunci va agafar forma quan Marta Felip va explicar que s'enderrocarien 44 cases com a primer pas d'un projecte urbanístic més ambiciós d'uns 15 milions d'euros de pressupost.
Finalment, el passat mes de març, l'Agència Catalana de l'habitatge, propietària de les cases va anunciar que havia presentat vint demandes per iniciar els tràmits dels desnonaments de les famílies. Amb tot, fins ara l'equip de govern encara no ha concretat dates per fer efectius aquests desallotjaments.
Casa Natal de Salvador Dalí
La museïtzació de la casa natal de Salvador Dalí, situada al carrer Monturiol de Figueres, és un projecte que s'arrossega des de fa temps i que, per manca de finançament, encara no té un calendari concret per fer-se realitat. Tot i que l'any 2008 el consistori figuerenc i el Ministeri de l'Habitatge de Carme Chacón van signar un acord pel qual aquest últim acceptava finançar els aproximadament 3 milions d'euros que estava previst que costessin les obres, la crisi econòmica va fer que quedés en paper mullat perquè mai es va dotar pressupostàriament. Després d'anys paralitzat, Marta Felip va recuperar el projecte amb l'objectiu de tirar-lo endavant amb la col·laboració del sector privat davant les estretors financeres de les administracions, que, malgrat donar-li suport, no el traduïen en ajudes concretes. El passat mes de març, l'alcaldessa es va reunir a Madrid amb el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, que va remetre el consistori a buscar finançament en l'1% cultural per tirar endavant l'obra.
