Cauen un 43% els ingressos de les llotges gironines en els darrers 20 anys

Un informe de la UdG assegura que el sector ha de millorar la comercialització del peix i innovar

Un estudi elaborat per la professora d'Economia de la Universitat de Girona (UdG) Anna Garriga ha posat al descobert la necessitat que les llotges gironines - Llança, Port de la Selva, Roses, l'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes- millorin les seves estratègies de comercialització i apostin per nous projectes innovadors.

L'estudi, encàrrec de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, analitza l'evolució econòmica de les llotges durant els últims vint anys i ho compara amb els resultats de tot Catalunya. En comparació amb ara fa dos dècades, les llotges gironines han registrat una davallada del 49% de les captures del peix i un descens del 43% dels ingressos. L'estudi, anomenat 'L'evolució econòmica de les llotges de la costa gironina', s'ha presentat aquest dissabte en un acte a Roses on ha assistit el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Maria Pelegrí.

L'informe ha estat elaborat per la professora d'Economia de la UdG, Anna Garriga, guardonada amb la Medalla de la Pesca Catalana per part de la Generalitat de Catalunya pel seu treball en diversos estudis de diagnòstic al voltant dels processos de comercialització del peix, realitzats des de l'any 2002.

L'estudi va ser un encàrrec de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona i ha estat finançat per CaixaBank. El treball analitza l'evolució econòmica de totes les llotges pesqueres gironines des de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, durant els últims vint anys i compara els resultats amb l'evolució que ha tingut el conjunt del sector a tot Catalunya. La voluntat de l'estudi, tal i com ha explicat la seva autora, no era només veure el desenvolupament del sector sinó detectar quins són els problemes que pateixen les llotges i poder dibuixar el full de ruta a seguir pels propers anys.

L'anàlisi exhaustiu que s'ha fet amb l'estudi constata que la comercialització ha estat el punt més feble del sector pesquer durant aquestes dues dècades passades. I és que tant el volum de pesca com els ingressos han caigut durant els darreres vint anys. L'informe detalla que per capgirar aquesta situació és necessari canviar les estratègies de comercialització del peix en les llotges i apostar per nous projectes innovadors.

D'altra banda, el treball també assenyala que la nova política de la Unió Europea en matèria de pesca preveu importats ajuts econòmics que suposarien un bot salvavides per a un sector al qual "cal donar volada" per a què en el futur pugui convertir-se en un àmbit "fort i sostenible". Garriga assenyala que projectes com el pla de gestió de la gamba de Palamós, la indústria de conserves de l'Escala, els plans de gestió del sonso i del lluç del golf de Roses o la marca de qualitat 'Escamarlà de Llançà', són algunes de les experiències innovadores i beneficioses que haurien de ser exemples a seguir per la resta de ports gironins.

Menys peix, menys ingressos

Entrant ja en l'apartat de dades concretes, l'estudi revela - a partir de les dades facilitades per la Direcció General de Pesca de la Generalitat- que durant el període 1992-2013, els ports gironins s'han mantingut en la tònica i tendència registrada a tot el sector pesquer català. En concret, a la demarcació de Girona l'any 2013 es van capturar 10.598 tones de peix, un 49% menys que ara fa vint anys. A Catalunya, l'any passat es van capturar 32.031 tones, un 41% menys que fa dos dècades. Garriga assenyala que això és degut, en part, a "l'esgotament del fons marí del Mar Mediterrani".

Pel que fa als ingressos reals - descomptant-hi la inflació- les llotges gironins van tancar el 2013 amb 33,5 milions d'euros, un 43% menys que ara fa vint anys. Al conjunt de Catalunya, els ports catalans van tancar el 2013 amb 93,6 milions d'euros, un 44% menys en comparació amb les xifres d'ara fa vint anys. La reducció dels ingressos, en referència al treball, és especialment rellevant ja que en aquests vint anys el port de Roses ha registrat una caiguda del 56% dels ingressos econòmics. Un descens que s'atribueix a la forta davallada de les captures de peix, un element que no ha fet reaccionar a l'alça els preus.

A l'espera de concretar solucions en possibles propers nous estudis, aquest primer treball posa especial atenció a la nova política en matèria de pesca de la Unió Europea que podria convertir-se en una aire d'esperança per als pescadors. "Aquests ajuts econòmics han de servir per garantir rendes dignes als pescadors, resguardant-los dels mercats i intervenir per garantir una pesca catalana forta i sostenible", subratlla l'autora. No obstant això, s'ha de tenir en compte que les condicions a aquesta nova política pesquera s'han de posar des de Madrid i des del Govern de la Generalitat.

En últim lloc, l'estudi alerta del problema que suposen els "continus decomisos" que es porten a terme als ports gironins. En aquest sentit, la creadora del treball adverteix que aquests afers repercuteixen negativament en el prestigi de les confraries i, finalment, es tradueix en un descens de les vendes. En aquesta línia, l'informe subratlla que una de les principals causes de la davallada de vendes de peix és la manca d'etiquetatge o envàs amb la marca de la confraria d'on pertanyin. "Etiquetar-ho amb el nom ajudaria a diferenciar-se de la competència, no només d'altres llotges sinó de productes estrangers que clarament són de menor qualitat perquè no són frescos", conclou Garriga.

L'acte de presentació de l'estudi ha comptat amb l'assistència de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, el patró major i el president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abad, entre d'altres personalitats.