Els camioners italians acusats de transportar droga es fan 'els suecs'

El 17 de març de l'any passat, la policia estatal va aturar un tràiler amb matrícula italiana al pas fronterer de la Jonquera (Alt Empordà). L'actitud dels dos camioners, que van intentar eludir el control, va fer sospitar els agents, i per això van decidir examinar-ne la càrrega.

El tràiler portava 380.000 euros, que s'havien carregat a Valladolid i que tenien com a destí una fàbrica de dolços a Itàlia. Però un registre amb l'ajuda dels gossos va permetre descobrir un altre tipus de carregament. Amagats en uns calaixos metàl·lics encastats a la cabina, hi havia fins a 36 fardells d'un quilo de cocaïna cadascun. La droga tenia una puresa mitjana del 75% i el seu valor al mercat negre pujava fins als 1,4 milions d'euros (MEUR).

Els camioners, tots dos italians, van quedar detinguts en aquell mateix moment, i la policia va comissar tota la càrrega. Avui, el cas ha arribat a judici a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona. Els dos homes, que estan entre reixes des d'aleshores, s'enfronten inicialment a una pena de 9 anys de presó i a pagar, cadascun d'ells, una multa de 3 MEUR.

Durant el judici, el propietari del tràiler ha admès saber que al camió, a més dels ous, hi portava un altre tipus de càrrega. L'acusat, però, ha explicat -fins i tot entre sanglots- que en cap moment sabia que es tractava de droga, sinó que es pensava que eren fardells de bitllets en negre.

Segons ha relatat, ell mateix va decidir fer un tracte amb un mafiós, a qui havia conegut al port de Bari (un poble costaner del sud d'Itàlia). El camioner ha explicat que l'altre, que semblava "un home de negocis de tant mudat com anava," li havia ofert 15.000 euros a canvi de deixar-li amagar diversos paquets al tràiler, aprofitant que anava d'Espanya a Itàlia.

Aparcat durant 3 ó 4 hores

El pacte, però, imposava dues condicions. Una era que no havia d'explicar l'acord a ningú, ni tan sols a la seva família. L'altra, que havia de deixar el camió aparcat -i amb les claus al tablier- en una àrea de servei propera a Valladolid durant 3 ó 4 hores.

L'acusat ha explicat que va decidir acceptar l'acord "per necessitat". Durant el judici, ha relatat que estava ofegat pels deutes i que, a més, la seva dona estava malalta i tenia moltes despeses mèdiques. Per això, el camioner va decidir tirar endavant el pacte. Era conscient que cometia una il·legalitat, però ha jurat i perjurat a la fiscal que mai s'hauria imaginat que portava droga. "Em pensava que eren diners en negre", ha reiterat.

Exculpa el xofer

El propietari del tràiler, durant la seva declaració, també ha exculpat l'altre acusat. Ha dit que l'havia llogat perquè li fes de xofer, i d'aquesta manera poder-se alternar al volant del camió per complir els descansos reglamentaris. L'home també ha dit que no li havia explicat res sobre el tracte que havia fet, com així havia quedat amb el mafiós.

El segon acusat ha explicat que, quan la policia els va detenir, feia cap a mig any que coneixia l'altre camioner. De fet, aquell viatge era el segon que feien a Espanya. El xofer ha dit que puntualment l'altre acusat li oferia feina, i que ell l'acceptava de grat perquè portava a l'atur des del 2009.

A preguntes de la fiscal, aquest acusat també ha explicat que, un cop van tenir els 380.000 ous carregats al tràiler, es van aturar durant hores en una benzinera propera a Valladolid. Segons ell, va ser aleshores quan els hi van carregar la droga.

Salvar els ous

El cas que ha arribat avui a judici va agafar volada, no només per la droga, sinó també per quin va ser el destí dels 380.000 ous. Després que la policia els immobilitzés, l'empresa italiana no els va reclamar i aleshores, es va engegar una campanya -que fins i tot va arribar al Congrés dels Diputats- per intentar que no es destruïssin i destinar-los al Banc dels Aliments.

Tot i que es van fer nombroses peticions al jutjat de Figueres que instruïa el cas, la seva titular les va denegar totes al·legant motius sanitaris. Aleshores, l'afer va arribar més amunt. El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, el TSJC i el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà van intercedir per evitar que es destruïssin els ous.

Al final, el jutjat de Figueres va avenir-se a què el carregament s'analitzés per veure si era apte per al consum, abans no es donessin al Banc dels Aliments. Però com que, entre una cosa i l'altra, ja havia passat un mes, els 380.000 ous no es podien menjar i van acabar llençats a l'abocador.