Tant és així que n'hi ha que arriben a sacrificar vendes si no en treuen prou benefici. Aquesta és l'estratègia que han adoptat després de veure com, tot i incrementar negoci, al final són menys rendibles (perquè un cop han pagat despeses i impostos el resultat net va a la baixa).
La conclusió la recull l'índex 'Girona 100', que cada any pren el pols a les cent firmes més potents del territori. L'estudi també subratlla com les empreses familiars sortegen millor la crisi i obtenen més crèdit per a inversions.
El cinquè índex 'Girona 100', que elaboren conjuntament la consultoria KPMG i la UdG, radiografia les cent empreses que més facturen a la demarcació. N'hi ha de tots els sectors, però sobretot destaquen les càrnies (amb 24 firmes representades). I per tipologia, les empreses familiars tenen un pes clar damunt del total (en concret, 81 de les 100).
L'estudi 'Girona 100' consta d'una part qualitativa (amb dades del 2012, les últimes conegudes) i d'una altra qualitativa, que surt dels grups de discussió on participen els directius de les firmes. Entre d'altres, durant aquests debats, els empresaris opinen sobre com han viscut el darrer exercici i quines perspectives tenen per a aquest 2014. I d'aquí, precisament, és d'on se n'obtenen diverses conclusions, que l'estudi recull per veure quines són les estratègies i les apostes que fan les grans empreses del territori.
D'entrada, la majoria dels directius coincideixen a subratllar que durant el 2013 han incrementat facturació, però que a l'hora de tancar números això no s'ha aconseguit traslladar en beneficis. Per això, les grans firmes subratllen la necessitat de millorar els marges i, precisament, és aquí on ara posen l'accent.
"Hi ha hagut un canvi en la cultura financera, i ens trobem amb casos d'empreses que renuncien a fer operacions si el benefici que n'obtenen no és prou important", explica la directora de la càtedra de cambra familiar de la UdG, Pilar Marquès. Al costat d'això, les grans firmes també coincideixen en què cada cop més cal diferenciar els seus productes; i aquí, l'estratègia passa per abandonar el 'low cost' (en auge durant els darrers anys per reduir costos) i apostar pel valor afegit.
El crèdit comença a fluir
Tot i que encara es veuen limitades per la manca de finançament, les grans empreses gironines també indiquen que ara el crèdit comença a fluir. Ara bé, l'aixeta dels bancs també s'obre amb especificitats. "Les empreses familiars tenen més facilitats per endeutar-se i, sobretot, el finançament extern s'atorga per fer projectes d'inversió empresarial", concreta Pilar Marquès.
Per últim, l'índex 'Girona 100' també constata com la internacionalització continua essent una assignatura pendent. De fet, només un 28% de les vendes d'aquestes grans empreses es fan a l'exterior. Deixant de banda que hi ha sectors clarament centrats en el mercat estatal (sobretot, el de la distribució), n'hi ha d'altres (com el carni) que aquí tenen terreny per córrer.
"Sobretot, entre les empreses internacionalitzades, es constata la necessitat d'exportar més enllà d'Europa, que ja es veu com un mercat madur", explica el soci fundador de KPMG a Girona, Manel Blanco. Entre els destins emergents hi ha països de Llatinoamèrica, l'Europa de l'Est, Rússia, l'Àsia i l'Àfrica.
Caiguda de rendibilitat
Les conclusions que l'índex 'Girona 100' n'obté dels grups de discussió tenen la seva translació en números. De fet, ja s'entreveuen als comptes de resultats i xifres corresponents a l'exercici 2012 (que centren la part quantitativa de l'estudi).
Aquell any, les cent empreses més potents del territori van arribar a facturar 8.079 MEUR en conjunt (un 4,33% més que al 2011). Aquest augment, però, no es va veure reflexat als números finals. I és que aquell any les cent firmes van tenir un resultat net global de 163,6 MEUR, que traslladat en percentatges suposa una caiguda del 17% en relació al 2011. Segons el soci de KPMG, el motiu d'aquesta "pèrdua de rendibilitat" no és cap altre que "la caiguda dels marges", que ara aquestes empreses intenten revertir.
D'altra banda, un altre dels punts que analitza l'índex és l'ocupació dins aquestes empreses. Aquí, el 'Girona 100' constata com es va frenar la destrucció d'ocupació (de fet, el número de treballadors globals va augmentar en vuit, situant-se en 1.865). Ara bé, aquí la moneda també té una altra cara. Es va mantenir l'ocupació, però per contra van baixar els salaris (el cost mitjà per treballador va ser de 33.520 euros anuals, un 3,74% menys que al 2011).
Per últim, l'estudi també recull com el 2012 les firmes familiars van capejar millor la crisi que no les que es troben en mans de grups empresarials. Entre d'altres, van aconseguir més crèdit (el seu nivell d'endeutament va ser del 19,97% davant el 8,90% de les altres) o van trigar menys a cobrar (57 dies davant els 65 de la resta). A més, si es mira el seu històric de resultats, la gràfica es manté més estable i no fa tants alts i baixos com la de les empreses no familiars.
Per Pilar Marquès, això es deu al fet que aquestes empreses estan més arrelades al territori o al fet que la seva branca d'activitat es troba en sectors "més estables" (com el carni). A més, la directora de la càtedra d'empresa familiar de la UdG també subratlla que, en general, els directius de les empreses familiars "lluiten més per tirar endavant, perquè el seu nom i patrimoni estan associats a la firma, i no acomiaden treballadors amb tanta facilitat".
De totes les empreses que s'han inclòs en aquest 'Girona 100', el sector que en té més és la indústria càrnia (24). Els autors de l'índex també han subratllat que, d'ençà que es va començar a fer ara ja fa cinc anys, hi ha hagut 61 empreses que sempre han aparegut en totes les edicions.
