La UdG gradua els seus primers metges

El 20 de juny 77 joves recolliran el graduat en Medicina i es convertiran en la primera promoció de metges formats a la Universitat de Girona. Els estudis de Medicina van ser un reclam històric de la societat gironina i es van fer realitat fa sis anys. La UdG va demanar al cardiòleg Ramon Brugada que abandonés Montreal i tornés a casa per liderar el projecte.

Com a degà ha aplicat un mètode singular i únic a l'Estat: canviar les classes magistrals per l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Els grups són de deu o dotze estudiants i són els alumnes els responsables de trobar solucions als problemes plantejats. "Els alumnes que ara es graduen són més bons que quan jo vaig acabar", assegura el degà.

Poder estudiar Medicina a Girona es va convertir en una realitat ara farà sis anys. L'ara exrectora de la UdG Anna Maria Geli va demanar al cardiòleg Ramon Brugada -que estava a la Universitat de Montreal i dirigia el Centre Clínic de Genètica Cardiovascular- que tornés a Girona per posar en marxa els estudis de Medicina. "Vaig veure que era important per Girona, m'agrada fer país i va ser una decisió presa més amb el cor que amb el cap", reconeix el degà. 

Brugada va implantar un mètode docent que és únic a les universitats d'àmbit estatal tot i que sí està molt estès a Estats Units i el Canadà, on va començar. Es tracta de l'ABP, l'Aprenentatge Basat en Problemes, que consisteix en plantejar situacions i problemes als estudiants per tal que vagin trobant les solucions. És, per tant, un mètode més pràctic que teòric (pràcticament no hi ha classes magistrals) que dóna més responsabilitat a l'alumne i el fa ser proactiu des de primer curs. Les classes, a més, es desenvolupen en grups petits que no superen la dotzena d'alumnes i hi ha un contacte molt directe amb el professor. 

Aquesta aposta per una nova manera d'ensenyar Medicina ha fet que professors i alumnes hagin fet camí plegats per adaptar-se a aquest nou mètode. "El balanç que en faig passats aquests sis anys és positiu, crec que ens hem fet un lloc", ha valorat Brugada. Per exemple, en la passada jornada de portes obertes el degà es va trobar amb aspirants a metges que venien de Barcelona a visitar la facultat amb la intenció de venir a Girona a estudiar atrets pel mètode de l'ABP. "Això és significatiu perquè revertim la tendència aquella de que tothom vol anar a estudiar a Barcelona", ha reconegut. 

Segons Brugada, el que fa singulars els estudiants que ara acaben Medicina és que tenen més capacitat per raonar, ser crítics i enfrontar-se a les situacions i problemes que es trobaran quan comencin a exercir. "Són estudiants que han potenciat molt l'autoaprenentatge i tenen capacitat per sortir-se'n de qualsevol situació, estan preparats", ha assegurat Brugada. Segons el cardiòleg, la formació que han rebut els fa millors metges que quan ell va acabar d'estudiar. 

Per celebrar la primera promoció de metges gironins, la Universitat de Girona està preparant un acte multitudinari a l'Auditori de Girona per al proper 20 de juny. Està previst que tres consellers de la Generalitat hi assisteixin i també s'han convidat representants de la societat gironina i els familiars dels 77 alumnes que recolliran el seu títol. "Per a Girona és un fet important poder celebrar que són els primers metges formats a la ciutat, una cosa que si m'ho diuen fa deu anys no m'ho hagués cregut", ha reconegut Brugada. 

"Cal una aposta per la docència"

El degà de la facultat de Medicina és crític però amb les administracions, perquè considera que no hi ha una aposta prou clara per la recerca i la docència lligada a la facultat. Segons ha lamentat, el Departament de Salut "ha estat marejant la perdiu" amb el futur de l'hospital Josep Trueta de Girona i això impedeix que s'adapti a les necessitats del que hauria de ser, segons apunta Brugada, un veritable hospital universitari. 

"Si no el poden fer nou i l'han de reformar que el reformin, però que ho faci d'una vegada perquè el que cal són decisions clares i contundents", ha manifestat Brugada, que reconeix que els alumnes s'han queixat que l'hospital és vell. Brugada considera que s'ha de fer un salt qualitatiu en favor de la docència i que formi part del funcionament habitual de l'hospital. Ara bé, per aconseguir-ho, el degà reconeix que cal més inversió i més personal. 

Metges amb segell gironí

Els metges que el proper 20 de juny recolliran el seu graduat en Medicina per la UdG són joves que fa sis anys van inaugurar els estudis a Girona. Alguns ho van fer perquè llavors la nota era la més baixa de Catalunya, per la proximitat o atrets per un mètode innovador. Ara, que ja acaben els estudis, en fan un balanç positiu. 

Un d'aquests futurs metges és en Ramon Gómez, de Figueres, que assegura que el mètode docent és el que el va acabar de convèncer per anar a la UdG. "És un mètode que se centra en l'estudiant, el fa ser crític i buscar solucions, pensava que això és positiu per a qualsevol que vol ser metge perquè ets més conscients del que et vindrà quan exerceixis", ha reconegut en Ramon, que vol ser metge de capçalera.

Tant ell com els seus companys estan estudiant des de fa setmanes per preparar-se per a l'examen MIR que tenen al febrer, que marcarà la nota per poder escollir l'especialització que volen. Un d'ells és en Roger Sanmiquel, que va aterrar a Girona procedent de Navàs. No coneixia la ciutat ni tampoc la facultat però el fet que no entrava a Barcelona per nota el va fer venir a la UdG. "Només em va caldre una setmana per adonar-me que havia encertat, Girona enamora i la proposta de la facultat també em va il·lusionar de seguida", reconeix. 

També recollirà el seu títol el proper 20 de juny la Laia Brunet, de Banyoles. Va decidir començar Medicina a Girona per la comoditat de poder seguir vivint a casa seva. "Quan em vaig informar sobre eles estudis semblava que anava per bon camí i no m'he equivocat", apunta. Brunet destaca que la manera com han estudiat és diferent i que la vessant més pràctica els dóna molts recursos. "Hem fet coses molt diferents a la resta de facultats de l'Estat i estic contenta", ha manifestat.