Girona ingressa 230.000 euros menys per les llicències d'obres durant el 2013

Durant el 2013 els gironins van demanar menys llicències d'obres a l'ajuntament i per a treballs cada vegada menors. Les dades de la memòria de l'àrea d'Urbanisme i Activitats recull que al 2012 es van sol·licitar un total de 1.563 llicències i comunicacions, de les quals 589 eren per a obres menors i 495 per a obres majors. El total del valor d'aquestes obres era de 41.168.429 euros. 

Un any més tard, la situació ha empitjorat. Les dades del 2013 reflecteixen que el total de llicències i comunicacions s'ha reduït a les 1.462 (un centenar menys que fa un any), de les quals 420 corresponen a obres menors i només 292 a obres majors. L'any 2012, en canvi, s'havien atorgat 203 llicències més d'obres majors. Això ha fet que l'import global de les obres sol·licitades sigui menor, passant dels més de 41 MEUR als 29,4 MEUR del 2013. Aquesta reducció de 12 MEUR fa referència al valor d'execució de les obres i no a l'impost que cobra l'ajuntament per atorgar llicències, com inicialment s'havia comunicat de manera errònia. 

Conseqüentment, la reducció de les llicències i el fet que els projectes siguin cada vegada més petits també ha fet davallar la quantitat que l'ajuntament ingressa a través de l'impost que cobra quan autoritzar les obres. Si el 2012 va ingressar a través de l'ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) 1.295.717 euros, un any més la previsió és ingressar 1.077.000 euros, quasi 230.000 euros menys. Les dades responen a una previsió ja que la liquidació del 2013 d'aquest impost encara no s'ha tancat definitivament. 

El regidor d'Urbanisme i Activitats, Carles Ribas, ha atribuït aquesta davallada al fet que cada vegada hi ha més petició d'obres de reforma i rehabilitació i que continuen "paralitzades" les grans obres. 

La memòria del 2013 també recull el nombre de llicències d'activitats que Girona ha concedit per obertura de nous negocis. En aquest capítol les xifres mostren que l'activitat econòmica en aquest àmbit es manté prou estable. Si al 2012 es van donar 363 llicències per obertura de negocis o restaurants, un any més tard la xifra ha davallat lleugerament, arribat a les 338. 

Plans Especials per a la Devesa i Sant Narcís

El regidor d'Urbanisme i Activitats, Carles Ribas, ha anunciat que al juliol volen presentar l'esbós del Pla Especial de la Devesa i també el de Sant Narcís. Definir què ha de ser la Devesa és un dels objectius que fa temps està sobre la taula de l'equip de govern, que vol implicar els ciutadans per tal que diguin la seva a l'hora d'establir el futur d'un dels pulmons verds de la ciutat. "S'ha acabat imposar obres", ha manifestat Ribas, que assegura que al juliol es presentarà "un avenç" del Pla Especial que serà el document sobre el qual s'obrirà un procés de cooperació amb els ciutadans perquè hi puguin dir la seva. 

L'anterior govern tripartit va aprovar un reglament d'usos del parc el desembre del 2010 però, a banda d'aquesta normativa, el parc continua encara sense experimentar canvis substancials. La idea del govern municipal és aconseguir que la Devesa sigui "un veritable parc", unir-lo amb els barris de Fontajau i l'Eixample i reestructurar les activitats que s'hi fan (com el mercat i les fires) per tal de protegir l'espai. "Jo sempre faig la mateixa pregunta retòrica a tothom: què volem que sigui la Devesa? Una plantació, un bosc o un parc?", ha declarat Ribas. 

En aquesta mateixa línia també es treballa per presentar al juliol el Pla Especial del barri de Sant Narcís, un dels més afectats per les obres de l'alta velocitat. Igual que amb el cas de la Devesa, l'ajuntament presentarà una proposta inicial perquè els veïns puguin fer aportacions. "La idea amb la que treballem és concebre el barri de Sant Narcís com una ciutat jardí", ha avançat el regidor.

Un 35% més de consultes turístiques

Durant la presentació de la memòria també s'han fet públiques algunes dades de l'àrea de Turisme. Segons ha avançat la regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat, durant el 2013 es van registrar a les dues oficines de turisme de la ciutat un total de 127.777 consultes. Si es compara amb les dades del 2012, hi ha hagut un increment del 35% de mitjana. Alguns mesos, però, l'augment ha estat molt per sobre. Per exemple, al març va ser del 71%, al juny del 65% o a l'octubre del 59%. Per procedències, un 56,46% eren turistes estatals, un 11% francesos i un 8,09% de la resta de la Unió Europea. 

"Després de dos anys i mig de fer campanyes de promoció turística de la nostra ciutat comencem a recollir els fruits, tot i que encara hi ha camí per recórrer", ha valorat la regidora. Cunyat també ha assenyalat l'impacte que ha tingut l'arribada de l'alta velocitat, a principis del 2013. Durant l'any passat, un total de 175.978 viatgers van fer un recorregut en alta velocitat de llarga distància (AVE), dels quals un 63% procedien o tenien com a destí la ciutat de Madrid. 

Durant aquest 2014, l'àrea centrarà els seus esforços de promoció amb el mercat francès -aprofitant que al desembre es van posar en marxa connexions directes per alta velocitat amb París i d'altres ciutats franceses- i també amb l'àrea del Maresme, després de l'arrencada de les rodalies.