La construcció de cases particulars supera la de pisos a Girona

Les xifres d'habitatges nous són les pitjors dels darrers 28 anys i esperen haver tocat fons

La construcció de cases particulars durant el 2013 a les comarques gironines ha superat per primer cop les promocions de pisos. Com a conseqüència de la crisi, sels 922 habitatges nous acabats l'any anterior, el 58% són de famílies que tenen un solar i decideixen construir una casa per anar-hi a viure.

Segons reflexa l'estadística que elaboren anualment els aparelladors gironins, continua caient en picat la construcció d'habitatges plurifamiliars projectats per promotors professionals per a la venda, que representa el 42%. Els aparelladors asseguren que les xifres d'habitatges nous són "les pitjors" dels darrers 28 anys, esperen haver tocat fons i que el 2014 sigui l'any de l'estabilització.

L'estadística que periòdicament fa el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona no fa res més que constatar, un any més, la caiguda que arrossega el sector. Durant el 2013, a les comarques gironines es van acabar 922 obres, la xifra més baixa de totes les que recull la gràfica (que es remunta fins al 1986).  

Enrere queden els anys de bombolla immobiliària, en què el número d'immobles acabats a la demarcació s'enfilava més enllà dels 10.000 (com va passar des del 2004 al 2008).  

A més, la crisi econòmica ha comportat una clar canvi de tendència al sector de l'edificació gironina. En general, tots els tipus de construcció (tant els blocs de pisos com les cases) han anat a la baixa, però la caiguda ha estat menys accentuada en el cas dels habitatges unifamiliars.  

De fet, com ha concretat el president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, per primer cop s'enllesteixen més cases impulsades per famílies o particulars per anar-hi a viure que promocions de pisos per vendre. De les 922 obres acabades el 2013, el 58% són habitatges unifamiliars. Romans ho atribueix directament a la crisi econòmica, que ha impactat amb força al sector de la construcció. "Hi ha molts promotors professionals que tenen excedent de pisos sense vendre i no s'atreveixen a construir més", ha explicat.  

Això no vol dir, però, que el sector de l'edificació a les comarques gironines estigui en millor situació que l'any anterior. Any rere any es continuen construint menys edificis i, a més, també se'n contracten menys, cosa que implica que no es visualitza cap canvi de tendència immediata. Els 922 habitatges enllestits el 2013 són menys que els del 2012, quan se'n van construir 1.906.  

Les dades detallen els habitatges que els constructors preveuen aixecar (és a dir, els contractats) i aquells per als quals ja s'havien pagat llicències, però que arran de la crisi s'ha desistit d'iniciar-ne l'obra (és a dir, els renunciats). Durant el 2013, els habitatges renunciats a comarques gironines (776) gairebé doblen els contractats (476).  

Analitzant les dades per comarques, la gran part de la demarcació la tònica és la mateixa. Tot i això, ha explicat Romans que les tres comarques costaneres (Selva, Alt i Baix Empordà) i el Gironès plegades representen el 88% de la nova producció. Els aparelladors ho atribueixen a les segones residències als estrangers que aprofiten per construir-se cases a la costa o a la capital.

Un 2014 d'estabilitat

La baixa contractació d'habitatges durant els darrers anys porta Joaquim Romans a no ser optimista per al 2014. Segons ha explicat, el 2013 ha estat un any pèssim però esperen haver tocat fons i que el 2014 sigui l'any de l'estabilitat, quan es frenin les caigudes constants i es comenci a apuntar a un creixement moderat per al 2015.  

El president del Col·legi d'Aparelladors creu que un dels handicaps per a la recuperació serà la venda de l'estoc d'invenuts que acumula demarcació arran del 'boom' immobiliari prèvia a la crisi econòmica. A més, creu que costarà més absorbir l'estoc perquè la demografia tampoc remunta. "Això és com una grip, l'hem de passar perquè estroncar-la tampoc seria bo, tornaria a aparèixer més endavant", ha conclòs.