La trama comptava amb la col·laboració de pescadors de la zona que informaven sobre la troballa casual de qualsevol resta arqueològica. Llavors, utilitzant embarcacions tecnològicament equipades i robots d'última generació, s'enduien tot el que trobaven al fons del mar.
La Guàrdia Civil ha recuperat unes 200 peces entre les quals hi ha àmfores, plats, gerres o un compàs de navegació.
La investigació va començar l'any 2010, arran de la denúncia d'un extreballador de la suposada fundació sense ànim de lucre, amb seu a Terrassa, que sospitava que la fundació que en teoria es dedicava a la investigació i exploració submarina podia ser, en realitat, una tapadora per espoliar jaciments arqueològics. El comandant cap del grup de patrimoni històric de la Guàrdia Civil, Jesús Gálvez, ha explicat que la investigació ha estat molt laboriosa perquè ha estat complicat poder comptar amb les proves per incriminar tota la xarxa.
La trama comptava amb tecnologia d'última generació en dues embarcacions amarrades als ports de Roses i Mataró i un robot amb capacitat per fer immersions profundes, podia arribar fins als 3.000 metres de fondària. L'operació s'ha tancat amb deu detinguts -cinc a Girona, un a Barcelona i quatre Menorca- i tres persones identificades més. Entre els detinguts hi ha cinc pescadors -que s'encarregaven de comunicar qualsevol troballa casual que fessin de patrimoni-, el president de la fundació i la seva dona.
El cap de la unitat de patrimoni històric ha explicat que la fundació també feia feina legal com per exemple encàrrecs d'investigació, però per altra banda es dedicava a delinquir. Tots els detinguts han passat a disposició del jutjat d'instrucció número 1 de la Bisbal d'Empordà, que els anirà citant a declarar. Gálvez ha detallat que es poden enfrontar a quatre delictes: de furt, d'apropiació indeguda, danys en jaciment arqueològic i falsificació.
Quan la Guàrdia Civil va començar a estirar el fil de la investigació, va descobrir que la trama comptava amb uns quants informadors que comunicaven la situació de possibles restes arqueològiques. A partir d'aquí, utilitzaven dues embarcacions: la 'Bon Geni' de 18 metres d'eslora i amarrat a Mataró i la 'Bon Pigall' de 23,8 metres i situada al port de Roses. Les dues estaven equipades amb radars i tecnologia d'última generació per rastrejar el fons marítim, localitzar restes i extreure-les amb un robot.
Una fundació sense ànim de lucre, epicentre de la trama
La Guàrdia Civil ha conclòs que l'epicentre d'aquesta xarxa és la fundació, que durant aquests tres anys d'investigació ha continuat espoliant jaciments. La unitat de patrimoni històric ha fet quinze entrades i registres -a les dues embarcacions, a sis domicilis de Barcelona, tres de Girona i quatre de Menorca- i han aconseguir recuperar àmfores, plats, gerres, així com un compàs de navegació que encara funciona. En total, unes 200 peces.
A més, també han trobat documentació que acredita els llocs d'on han pogut sostreure tots aquests objectes. Ara, la feina minuciosa consistirà en esbrinar de quin punt del fons del mar procedeix cada objectes i també datar-los i catalogar-los. Aquesta tasca comença a partir d'ara i de moment es desconeix quin pot ser el valor de tot el patrimoni recuperat.
També falta determinar si la xarxa s'enriquia traficant amb aquests objectes o si, com sembla aparentment, ho feien per col·leccionar objectes valuosos i es feien regals entre ells com a mostra d'agraïment per qualsevol informació sobre un nou jaciment.
El comandant Jesús Gálvez ha explicat que els jaciments arqueològics marítims solen ser víctimes d'espolis i ha recordat que qualsevol ciutadà que es trobi restes històriques de forma casual al fons del mar té l'obligació de comunicar-ho perquè es puguin investigar, catalogar i preservar.
