La UdG investeix doctors honoris causa a tres historiadors

Els escollits són Jordi Nadal, Josep Fontana i Ramon Garrabou

Els historiadors Jordi Nadal, Josep Fontana i Ramon Garrabou han estat investits doctors honoris causa per la Universitat de Girona aquest migdia a l'auditori del Centre Cultural de la Mercè davant de representants de la institució i del món de la docència.

"És un orgull i una satisfacció poder-los incorporar al claustre de mestres", ha subratllat la rectora, Anna Maria Geli, que ha destacat la seva vinculació amb aquest centre des de la seva creació així com el seu "magisteri excepcional" en cadascuna de les seves especialitats. Durant una trobada prèvia amb mitjans, Fontana ha advertit dels riscos de deixar d'invertir en recerca i de no garantir l'accés a l'educació pública amb les retallades.

A les dotze del migdia, un concorregut auditori del Centre Cultural de la Mercè ha viscut la investidura, l'acte acadèmic més solemne que celebra la universitat, per reconèixer la rellevància d'aquests tres historiadors. La seva candidatura es va presentar conjuntament des de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, la Facultat de Lletres i l'Institut de Recerca Històrica i després va ser estudiada i ratificada pel Consell de Govern de la universitat. Els padrins han estat Rosa Congost (de Josep Fontana), Antonio López (de Ramon Garrabou) i Joaquim Nadal (de Jordi Nadal), que s'han encarregat de desglossar durant l'acte la seva trajectòria.

"És gairebé de justícia aquest reconeixement de la universitat", assenyalava aquest matí la rectora, Anna Maria Geli, satisfeta també perquè ho havien acceptat. Tots tres són figures "molt rellevants" en les seves especialitats i també formen part de la història d'aquesta universitat i dels seus inicis. Així, ha posat l'exemple de Josep Fontana, que va fer la primera conferència inaugural de la UdG ara fa més de vint anys o la figura de referència en què s'ha convertit Ramon Garrabou en el camp de la història agrària i del món rural, amb unes línies de recerca "cabdals". Jordi Nadal, per la seva banda, va ser director del col·legi universitari de Girona, la institució prèvia a la creació de la UdG.

Un parc científic "envejable"

En un acte previ a la investidura, els tres historiadors han expressat la seva satisfacció per ser reconeguts per aquesta universitat. Jordi Nadal ha elogiat el camí que ha seguit la UdG en aquests més de vint anys i molt especialment el parc científic i tecnològic, que al seu entendre és una "enveja" per molts centres universitaris així com les aportacions que està fent a la ciència europea.

Per la seva banda, Josep Fontana s'ha mostrat satisfet per la feina feta dins d'un sistema universitari català que ha apostat per "sumar recursos", com és el cas de l'encert que va suposar la creació de biblioteques unificades amb un catàleg comú. Ara bé, també ha advertit de les conseqüències de les retallades en el sistema educatiu i ha reconegut estar "molt preocupat". Concretament, ha esmentat com a "vitals" l'existència de beques, l'accés a l'educació pública i la inversió en recerca, que al seu entendre ara estan "seriosament amenaçades". També s'ha mostrat clarament en contra de la privatització en l'ensenyament. "Són moments per reivindicar la importància que ha tingut el paper de generacions d'estudiants ben preparats en el desenvolupament de la transició de Catalunya", ha dit, i ha subratllar la necessitat de mantenir-ho.

L'autodeterminació, un pas difícil

Preguntats pel nou escenari polític que s'obre a Catalunya, Jordi Nadal ha reconegut estar "més preocupat" en poder arribar realment a tenir un estat propi que no pas en el que pot significar. Aconseguir-ho, ha dit, "no serà gens fàcil", i un dels reptes es aconseguir "il·lusionar" a la gent en un projecte "que sigui millor que el que ens ha tocat desenvolupar al llarg nostra vida, sempre molt condicionada per un marc polític que no ha estat desitjat i que ens ha perjudicat", ha conclòs.

Per la seva banda, Ramon Garrabou ha recordat el període que va estar més estretament vinculat a la UdG com els anys "més fructífers" que ha tingut en el camp de la recerca i també de la docència. I ha afegit sentir no merèixer aquest reconeixement que suposa ser investit doctor honoris causa.

Els currículums dels nous doctors honoris causa

Jordi Nadal i Oller (1929) és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1957), amb una tesi doctoral dirigida per Jaume Vicens Vives). Ha estat professor de les universitats de Màlaga, València, Autònoma de Barcelona i Barcelona. Actualment és Catedràtic emèrit d'Història i Institucions Econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra, de la que va ser nomenat Doctor Honoris Causa el 2010. Les seves aportacions principals es centren en l'àmbit de la demografia històrica, d'una banda, i de la història industrial, de l'altra. Ha publicat gran quantitat de llibres i articles, entre els que destaquen tres obres que han esdevingut clàssics de la historiografia catalana i espanyola: 'La population catalane de 1553 à 1717' (1960), amb Emili Giralt, 'La población española' (siglos XVI al XX) (1966) i, sobretot, 'El fracaso de la revolución industrial en España' (1975). El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va ser l'impulsor, juntament amb Gabriel Tortella, el 1972 de l'Asociacion de Historia Económica, que ha presidit entre 1994 i 1997, i va ésser també el primer president, entre 1993 i 1997 de l'Asociación de Demografía Histórica. Va ser fundador de la Revista de Historia Industrial, creada el 1992 i encara publicada pel Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la qual continua essent-ne director emèrit.

Josep Fontana Lázaro (1931) és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1970) i Catedràtic Emèrit d'Història i Institucions Econòmiques, i ha estat professor i catedràtic de les Universitats de València (1974-1976), Autònoma de Barcelona (1976-1991) i Pompeu Fabra (des de 1991), Vicerector i Degà de la Universitat Autònoma de Barcelona i Director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives (1991-2002) de la Pompeu Fabra, institut que ell mateix fa fundar a partir dels fons de la seva biblioteca i dels seus arxiu personals.

Deixeble de Ferran Soldevila i de Jaume Vicens Vives, Fontana és reconegut com un dels més grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola sota el franquisme. Des de la publicació de la seva tesi doctoral, 'La quiebra de la monarquía española', el 1971, la seva obra ha merescut el reconeixement unànime de la professió, tant pel seu contingut concret com pel valor de model historiogràfic que ha inspirat i obert camins a generacions senceres d'historiadors i historiadores.

Ramon Garrabou Segura (1937) és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i Catedràtic en Història i Institucions Econòmiques). Ha exercit de professor en les universitats de València, Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i actualment és Professor Emèrit de la UAB, on imparteix docència en el Màster Interuniversitari de Historia Econòmica, que organitzen la UAB, la Universitat de Barcelona i la Universidad de Zaragoza.

La seva tasca investigadora s'ha centrat en la història econòmica i en el món rural. En aquests camps ha fet importants aportacions sobre els processos d'adaptació de les agricultures tradicionals a l'economia capitalista. En particular, han estat molt rellevants les seves contribucions pioneres sobre la formació dels mercats rurals (estudis dels preus i salaris agrícoles), els canvis en les relacions socials agràries (especialment l'estudi de les modalitats de gestió i contractació agràries) i els canvis tecnològics i organitzatius de les explotacions agràries. En els darrers anys, s'han de destacar, d'una banda, els estudis sobre els nivells de vida i sistemes de nutrició i, de l'altra, sobre l'evolució dels paisatges mediterranis, l'anàlisi dels balanços de nutrients i l'eficiència energètica dels sistemes agraris tradicionals front als contemporanis durant els segles XIX i XX.