L'estudi s'emmarca en un procés de reflexió i intercanvi d'experiències dels dos consells comarcals durant el 2009 per enfortir algunes de les estratègies turístiques que estan portant a terme de forma individualitzada. El que es vol és sumar esforços per posar en valor un territori que inclou les dues comarques i que, segons paraules del director general de Turisme del Govern, Joan Carles Vilalta, és de les primeres destinacions turístiques de Catalunya. Per mantenir aquesta posició, però, cal 'desestacionalitzar' l'oferta i 'ensenyar tot el que tenim'.
Els dos consells comarcals estan decidits a fer el camí plegats. 'Aquest és un projecte que ens feia falta', apuntava la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, que ha reconegut que si no treballen a fons per desestacionalitzar la temporada turística, 'tindrem dificultats per mantenir el que tenim i tirar endavant'. Per la seva banda, el president del Baix Empordà, Ricard Herrero, ha destacat la necessitat d''innovar' en el que és una 'oportunitat' per al territori però també per al país. Per això, ha dit, caldrà la complicitat de les administracions i del sector privat.
Els punts forts i els punts dèbils
Un estudi sobre el potencial turístic d'aquesta zona conclou que l'Empordà ha de trencar amb la imatge de sol i platja i buscar nous productes. Els punts forts són la qualitat de vida i la riquesa cultural, paisatgística i natural que s'hi concentra mentre que entre els punts dèbils figura el d'un model turístic dels anys seixanta que necessita una modernització per adaptar-se a les noves demandes del segle XXI. 'És un treball feixuc i de molt esforç dels empresaris i també de les administracions, que destinen molts recursos en posar en valor el territori', explica l'autor de l'estudi, Josep Capellà.
Des de fa uns anys, però, ja s'estan venent molt bé productes nous com és el cas del senderisme. Alguns trams del Baix i l'Alt Empordà presents en dotze catàlegs de touroperadors francesos, 4 d'anglesos i 4 d'alemanys. Aquests tipus de productes, com ara les activitats a l'aire lliure, no només ajuden a desestacionalitzar el turisme sinó que expliquen a fora que hi ha un territori amb un gran potencial i de qualitat. I això és el que ha de fer l'Empordà, segons l'autor de l'estudi.
El model francès és un bon exemple per emmirallar-se, ja que han aconseguit que el turisme de sol i platja tingui el mateix pes que els que busquen natura i cultura. 'Tenim la mateixa qualitat de paisatges, espais i oferta per poder anar en aquesta línia però s'ha de treballar', conclou Capellà. Pel que fa a la seva capacitat hotelera de l'Empordà, es pot dir que està preparat per aquest nou impuls si bé cal que es vagi renovant també. Es calcula que actualment hi ha 27.617 llits d'hotel, 83.857 places de càmping i 1.270 places de turisme rural, que se sumen a unes 90.000 places de segona residència, algunes de les quals estan en el mercat de lloguer i d'altres en el privat.
L'estudi es va presentar el divendres al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Els dos consells comarcals estan decidits a fer el camí plegats. 'Aquest és un projecte que ens feia falta', apuntava la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, que ha reconegut que si no treballen a fons per desestacionalitzar la temporada turística, 'tindrem dificultats per mantenir el que tenim i tirar endavant'. Per la seva banda, el president del Baix Empordà, Ricard Herrero, ha destacat la necessitat d''innovar' en el que és una 'oportunitat' per al territori però també per al país. Per això, ha dit, caldrà la complicitat de les administracions i del sector privat.
Els punts forts i els punts dèbils
Un estudi sobre el potencial turístic d'aquesta zona conclou que l'Empordà ha de trencar amb la imatge de sol i platja i buscar nous productes. Els punts forts són la qualitat de vida i la riquesa cultural, paisatgística i natural que s'hi concentra mentre que entre els punts dèbils figura el d'un model turístic dels anys seixanta que necessita una modernització per adaptar-se a les noves demandes del segle XXI. 'És un treball feixuc i de molt esforç dels empresaris i també de les administracions, que destinen molts recursos en posar en valor el territori', explica l'autor de l'estudi, Josep Capellà.
Des de fa uns anys, però, ja s'estan venent molt bé productes nous com és el cas del senderisme. Alguns trams del Baix i l'Alt Empordà presents en dotze catàlegs de touroperadors francesos, 4 d'anglesos i 4 d'alemanys. Aquests tipus de productes, com ara les activitats a l'aire lliure, no només ajuden a desestacionalitzar el turisme sinó que expliquen a fora que hi ha un territori amb un gran potencial i de qualitat. I això és el que ha de fer l'Empordà, segons l'autor de l'estudi.
El model francès és un bon exemple per emmirallar-se, ja que han aconseguit que el turisme de sol i platja tingui el mateix pes que els que busquen natura i cultura. 'Tenim la mateixa qualitat de paisatges, espais i oferta per poder anar en aquesta línia però s'ha de treballar', conclou Capellà. Pel que fa a la seva capacitat hotelera de l'Empordà, es pot dir que està preparat per aquest nou impuls si bé cal que es vagi renovant també. Es calcula que actualment hi ha 27.617 llits d'hotel, 83.857 places de càmping i 1.270 places de turisme rural, que se sumen a unes 90.000 places de segona residència, algunes de les quals estan en el mercat de lloguer i d'altres en el privat.
L'estudi es va presentar el divendres al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
