Els prop de 1.200 premis constitueixen una xarxa àmplia i estesa, espontània i no organitzada, no institucional i sense cap observador extern que la vetlli. "N'hi ha molts, no dic massa, sinó molts, objectivament", afirma el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo.
Malgrat que des de la ILC s'apunta que els premis literaris "permeten despertar i atreure escriptors, i donar-los una difusió pública que sense el premi no tindrien", la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, afegeix que en aquest moment els premis s'han d'interpretar com un "element prescriptor de lectura".
Així doncs, els premis literaris en català, molts dels quals varen néixer en l'última etapa del franquisme o durant la transició amb la intenció de motivar l'escriptura, ara han de ser un estímul per a la lectura. "Un país civilitzat és un país on les persones normals llegeixen, no només quatre intel·lectuals. El premi intenta que alguna persona que no és lectora habitual, s'hi senti atreta", afegeix Casals.
Que un llibre sigui premiat, però, pot ser un criteri poc concret per al lector. "Si els premis tenen una orientació estètica molt marcada, són molt orientadors. Si no hi ha una especialització estètica, la funció orientadora es perd", apunta el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro. Els anys i els canvis han portat a una homogeneïtzació, sobretot dels grans premis, i a una manca de jerarquització i especialització. "El que valida un premi és la seva trajectòria, que sigui indiscutible i imprevisible al mateix temps", s'indica des de l'IRL.
El recentment guardonat amb el Premi Sant Jordi, l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, assegura que el que passa en la literatura catalana "no és tan excepcional" en les altres cultures. "Els premis literaris tenen una funció molt clara, la d'ajudar a la projecció d'un llibre. Serveixen per facilitar el contacte entre els llibres i el públic", manifesta l'escriptor que en aquests moments està de promoció amb el premiat 'Crim de sang'.
Un sistema "a l'espanyola" sense un premi potent a obra publicada
El sistema català s'ha construït "a l'espanyola", apunten des de la ILC, ja que està presidit per un gran premi a obra inèdita -en el cas castellà, el Premi Planeta, i en el català el Premi Ramon Llull i el Premi Sant Jordi- i no a obra publicada.
El cert és que hi ha premis importants a obra publicada com el Premi Llibreter, el Crexells o els Serra d'Or, "però no tenen la visibilitat i el prestigi que tenen en altres cultures", es remarca des de la ILC. És el cas, per exemple, de la cultura francesa, amb el Goncourt, o l'anglesa, amb el Booker Prize.
Tot i això, el llibreter gironí Guillem Terribas valora positivament la "tendència" a premiar cada vegada més obra publicada. És una manera de "potenciar" un llibre que ja ha sortit i que "potser no se li ha sabut trobar el seu valor o ha passat desapercebut".
Concentració de l'edició premiada en un sol grup
Una de les peculiaritats del sistema de premis català és la concentració de l'edició de la majoria dels premis més ben dotats en un sol grup editorial, el Grup 62. És bona aquesta concentració? El gerent i cofundador de Cossetània Edicions, Jordi Ferrer, assenyala el Grup 62 com el responsable de la desaparició d'una competència "necessària" entre premis.
Una concentració que Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, justifica per simple evolució històrica. El Grup 62 es va formar el 2007 a partir de la unió de diferents editorials (Edicions 62, Proa, Empúries, Columna...) cada una "amb una història al darrere". Des que va néixer el grup, "cap d'aquestes editorials ha incrementat els premis que abans publicava, més aviat al contrari, ha deixat de participar en alguns d'ells", matisa Pujol.
Ferrer troba una '"anomalia" que ja no hi hagi aquesta competència i ho atribueix al fet que "Catalunya és un país sense estat propi, on no es pot imposar la llei de la competència". Tot i això, des de Cossetània no es veu amb mals ulls que els grans premis serveixin de tècnica de promoció. "Els autors novells ho tenen realment complicat per sortir premiats, però poden donar els primers passos a través de premis menors", afegeix.
Adaptar els premis al temps de crisi
Tot i que els 90.000 euros de dotació del Premi Ramon Llull (Planeta) o els 60.000 del Premi Sant Jordi (Proa) no arriben ni de lluny als 601.000 del Premi Planeta, es consideren premis molt ben dotats. "Això és molt bo pels escriptors, però no sé si és bo pels editors o les obres", s'afirma des de la ILC. A més, malgrat que la dotació és interessant pels autors, des del Ramon Llull apunten que "s'han d'adaptar a les circumstàncies del moment".
De fet, unes dotacions d'aquestes dimensions només són possibles amb el suport de grans editorials: "Tenen darrere empreses privades que aposten per un llibre amb la intenció de poder recuperar aquests diners", apunta Guillem Terribas. De fet, però, dels centenars d'obres que es poden presentar als grans premis només n'arriba una petita selecció arriba a les mans del jurat, format per poques persones que "es poden equivocar, ja que només donen la seva opinió".
La relació entre qualitat i premis
Tot i que els llibres premiats al llarg de l'any tenen un fidel estol de lectors que es fa visible en les compres de Sant Jordi, també han estat sovint objecte de la crítica, que en qüestiona la qualitat. "És impossible produir tanta qualitat com nombre de premis", diu el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, així que "probablement s'incentiva que es publiqui alguna cosa que no és de gran qualitat".
A aquesta crítica, s'hi afegeix la ILC, ja que "no sempre els llibres de més èxit són els de més qualitat o interès cultural, els llibres que acabaran fent pòsit o passant a la història". Realment una societat literària com la nostra pot generar una dotzena d'èxits de venda anuals? "L'univers de lectors és el que és", remarca el president de la ILC.
La confiança en la transparència del sistema de premis literaris en català s'ha posat sovint en entredit i s'ha convertit en rumor habitual que alguns premis s'hagin donat per endavant. "Això ha passat? Segurament. És bo? No, perquè el lector és autònom", reflexiona el president de la ILC. Així, si s'estén la sensació que els premis són "estrictament la prolongació de les polítiques editorials, perden capacitat orientadora", avisa Villatoro.
Cap a la reflexió i la reformulació
La majoria de les veus condueixen cap a una reflexió sobre el sistema, una reflexió que potser passa per la reformulació d'alguns premis, l'especialització d'altres o, fins i tot, alguna desaparició. Tot i això, és una reflexió complicada, perquè "cada premi té pare i mare, i tenen dret a donar-li la personalitat que creguin oportuna", apunta el responsable de l'IRL. "Probablement n'hi hauria d'haver menys, però ningú és ningú per dir a algú que elimini el seu premi", conclou.
Per la seva banda, la ILC "mai no recomanaria" a ningú que deixés de fer un premi, en tot cas l'acompanyaria en la reflexió perquè "arribi a la conclusió que hagi d'arribar: tancar-lo, reorientar-lo o convertir-lo en un element d'un programa d'acció que va més enllà".
El conjunt de premis grans i, en especial els de narrativa, s'han concentrat sobre un mateix territori i han estat poc personalitzats i diferenciats, amb estètiques relativament equivalents. De fet, el llibreter Guillem Terribas creu que l'atracció per la novel·la eclipsa l'assaig i la investigació, uns gèneres que s'haurien de "potenciar més". La coincidència del gènere novel·lístic com a favorit per als premis grans, fa que els mitjans de comunicació "s'oblidin" dels premis menors, apunten des de Cossetània.
A més, el propietari de Llibreria 22 de Girona considera que del miler de premis literaris potser només una cinquantena arriba al gran públic i aconsegueix un "ressò considerable". Advoca, així, per unir esforços i potenciar, per exemple, les recopilacions d'obres guardonades per facilitar-ne la difusió.
Precisament per buscar nous públics, els que ja s'han sumat a aquest reflexió són els convocants del Premi Carlemany. Des del Grup 62, es considera "estimulant" el nou rumb del premi que, des d'aquest any, té el jurat format per nois i noies per tal d'obtenir més lectors i està dotat amb 10.000 euros, enlloc dels 42.000 anteriors.
"Com a autors de la nit de Santa Llúcia estem oberts a una reflexió, a pensar si hi ha d'haver canvis o adaptació als nous moments, estem absolutament oberts", afirma la presidenta d'Òmnium. L'IRL s'hi suma després que el conveni que regeix el Premi Ramon Llull vencés en acabar l'edició d'enguany: "Hi ha un replantejament de qui el fa, qui el dota i qui l'organitza, i això pot comportar repensar la seva funció".
"Major transparència, fiabilitat i qualitat", reclama el titular de Cultura, que adverteix que "la tendència a deixar de fer premis s'incrementarà a mesura que es vegi que no donen qualitat al procés". Finalment, el recentment guardonat Sebastià Alzamora assegura que "segurament hi ha molts premis", però la crisi "també ha fet que es retalli per aquí i segurament és bo que hi hagi una certa neteja del panorama perquè els premis no perdin el seu sentit per un problema de saturació".
Uns Premis Ciutat de Palma que creuen la línia vermella
Tot i això, sembla clar que hi ha algunes línies vermelles que no es poden traspassar. És el cas dels Premis Ciutat de Palma que, tradicionalment dedicats a l'obra en llengua catalana, aquest any el consistori popular de Palma ha obert a la castellana, decisió que va motivar una concentració alternativa al lliurament per part de molts escriptors illencs. "No estem en contra dels que escriuen en castellà, estem en contra que l'escriptura i la lectura en castellà vulgui trepitjar el terreny de l'escriptura i la lectura en català", ha expressat Muriel Casals.
Malgrat que des de la ILC s'apunta que els premis literaris "permeten despertar i atreure escriptors, i donar-los una difusió pública que sense el premi no tindrien", la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, afegeix que en aquest moment els premis s'han d'interpretar com un "element prescriptor de lectura".
Així doncs, els premis literaris en català, molts dels quals varen néixer en l'última etapa del franquisme o durant la transició amb la intenció de motivar l'escriptura, ara han de ser un estímul per a la lectura. "Un país civilitzat és un país on les persones normals llegeixen, no només quatre intel·lectuals. El premi intenta que alguna persona que no és lectora habitual, s'hi senti atreta", afegeix Casals.
Que un llibre sigui premiat, però, pot ser un criteri poc concret per al lector. "Si els premis tenen una orientació estètica molt marcada, són molt orientadors. Si no hi ha una especialització estètica, la funció orientadora es perd", apunta el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro. Els anys i els canvis han portat a una homogeneïtzació, sobretot dels grans premis, i a una manca de jerarquització i especialització. "El que valida un premi és la seva trajectòria, que sigui indiscutible i imprevisible al mateix temps", s'indica des de l'IRL.
El recentment guardonat amb el Premi Sant Jordi, l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, assegura que el que passa en la literatura catalana "no és tan excepcional" en les altres cultures. "Els premis literaris tenen una funció molt clara, la d'ajudar a la projecció d'un llibre. Serveixen per facilitar el contacte entre els llibres i el públic", manifesta l'escriptor que en aquests moments està de promoció amb el premiat 'Crim de sang'.
Un sistema "a l'espanyola" sense un premi potent a obra publicada
El sistema català s'ha construït "a l'espanyola", apunten des de la ILC, ja que està presidit per un gran premi a obra inèdita -en el cas castellà, el Premi Planeta, i en el català el Premi Ramon Llull i el Premi Sant Jordi- i no a obra publicada.
El cert és que hi ha premis importants a obra publicada com el Premi Llibreter, el Crexells o els Serra d'Or, "però no tenen la visibilitat i el prestigi que tenen en altres cultures", es remarca des de la ILC. És el cas, per exemple, de la cultura francesa, amb el Goncourt, o l'anglesa, amb el Booker Prize.
Tot i això, el llibreter gironí Guillem Terribas valora positivament la "tendència" a premiar cada vegada més obra publicada. És una manera de "potenciar" un llibre que ja ha sortit i que "potser no se li ha sabut trobar el seu valor o ha passat desapercebut".
Concentració de l'edició premiada en un sol grup
Una de les peculiaritats del sistema de premis català és la concentració de l'edició de la majoria dels premis més ben dotats en un sol grup editorial, el Grup 62. És bona aquesta concentració? El gerent i cofundador de Cossetània Edicions, Jordi Ferrer, assenyala el Grup 62 com el responsable de la desaparició d'una competència "necessària" entre premis.
Una concentració que Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, justifica per simple evolució històrica. El Grup 62 es va formar el 2007 a partir de la unió de diferents editorials (Edicions 62, Proa, Empúries, Columna...) cada una "amb una història al darrere". Des que va néixer el grup, "cap d'aquestes editorials ha incrementat els premis que abans publicava, més aviat al contrari, ha deixat de participar en alguns d'ells", matisa Pujol.
Ferrer troba una '"anomalia" que ja no hi hagi aquesta competència i ho atribueix al fet que "Catalunya és un país sense estat propi, on no es pot imposar la llei de la competència". Tot i això, des de Cossetània no es veu amb mals ulls que els grans premis serveixin de tècnica de promoció. "Els autors novells ho tenen realment complicat per sortir premiats, però poden donar els primers passos a través de premis menors", afegeix.
Adaptar els premis al temps de crisi
Tot i que els 90.000 euros de dotació del Premi Ramon Llull (Planeta) o els 60.000 del Premi Sant Jordi (Proa) no arriben ni de lluny als 601.000 del Premi Planeta, es consideren premis molt ben dotats. "Això és molt bo pels escriptors, però no sé si és bo pels editors o les obres", s'afirma des de la ILC. A més, malgrat que la dotació és interessant pels autors, des del Ramon Llull apunten que "s'han d'adaptar a les circumstàncies del moment".
De fet, unes dotacions d'aquestes dimensions només són possibles amb el suport de grans editorials: "Tenen darrere empreses privades que aposten per un llibre amb la intenció de poder recuperar aquests diners", apunta Guillem Terribas. De fet, però, dels centenars d'obres que es poden presentar als grans premis només n'arriba una petita selecció arriba a les mans del jurat, format per poques persones que "es poden equivocar, ja que només donen la seva opinió".
La relació entre qualitat i premis
Tot i que els llibres premiats al llarg de l'any tenen un fidel estol de lectors que es fa visible en les compres de Sant Jordi, també han estat sovint objecte de la crítica, que en qüestiona la qualitat. "És impossible produir tanta qualitat com nombre de premis", diu el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, així que "probablement s'incentiva que es publiqui alguna cosa que no és de gran qualitat".
A aquesta crítica, s'hi afegeix la ILC, ja que "no sempre els llibres de més èxit són els de més qualitat o interès cultural, els llibres que acabaran fent pòsit o passant a la història". Realment una societat literària com la nostra pot generar una dotzena d'èxits de venda anuals? "L'univers de lectors és el que és", remarca el president de la ILC.
La confiança en la transparència del sistema de premis literaris en català s'ha posat sovint en entredit i s'ha convertit en rumor habitual que alguns premis s'hagin donat per endavant. "Això ha passat? Segurament. És bo? No, perquè el lector és autònom", reflexiona el president de la ILC. Així, si s'estén la sensació que els premis són "estrictament la prolongació de les polítiques editorials, perden capacitat orientadora", avisa Villatoro.
Cap a la reflexió i la reformulació
La majoria de les veus condueixen cap a una reflexió sobre el sistema, una reflexió que potser passa per la reformulació d'alguns premis, l'especialització d'altres o, fins i tot, alguna desaparició. Tot i això, és una reflexió complicada, perquè "cada premi té pare i mare, i tenen dret a donar-li la personalitat que creguin oportuna", apunta el responsable de l'IRL. "Probablement n'hi hauria d'haver menys, però ningú és ningú per dir a algú que elimini el seu premi", conclou.
Per la seva banda, la ILC "mai no recomanaria" a ningú que deixés de fer un premi, en tot cas l'acompanyaria en la reflexió perquè "arribi a la conclusió que hagi d'arribar: tancar-lo, reorientar-lo o convertir-lo en un element d'un programa d'acció que va més enllà".
El conjunt de premis grans i, en especial els de narrativa, s'han concentrat sobre un mateix territori i han estat poc personalitzats i diferenciats, amb estètiques relativament equivalents. De fet, el llibreter Guillem Terribas creu que l'atracció per la novel·la eclipsa l'assaig i la investigació, uns gèneres que s'haurien de "potenciar més". La coincidència del gènere novel·lístic com a favorit per als premis grans, fa que els mitjans de comunicació "s'oblidin" dels premis menors, apunten des de Cossetània.
A més, el propietari de Llibreria 22 de Girona considera que del miler de premis literaris potser només una cinquantena arriba al gran públic i aconsegueix un "ressò considerable". Advoca, així, per unir esforços i potenciar, per exemple, les recopilacions d'obres guardonades per facilitar-ne la difusió.
Precisament per buscar nous públics, els que ja s'han sumat a aquest reflexió són els convocants del Premi Carlemany. Des del Grup 62, es considera "estimulant" el nou rumb del premi que, des d'aquest any, té el jurat format per nois i noies per tal d'obtenir més lectors i està dotat amb 10.000 euros, enlloc dels 42.000 anteriors.
"Com a autors de la nit de Santa Llúcia estem oberts a una reflexió, a pensar si hi ha d'haver canvis o adaptació als nous moments, estem absolutament oberts", afirma la presidenta d'Òmnium. L'IRL s'hi suma després que el conveni que regeix el Premi Ramon Llull vencés en acabar l'edició d'enguany: "Hi ha un replantejament de qui el fa, qui el dota i qui l'organitza, i això pot comportar repensar la seva funció".
"Major transparència, fiabilitat i qualitat", reclama el titular de Cultura, que adverteix que "la tendència a deixar de fer premis s'incrementarà a mesura que es vegi que no donen qualitat al procés". Finalment, el recentment guardonat Sebastià Alzamora assegura que "segurament hi ha molts premis", però la crisi "també ha fet que es retalli per aquí i segurament és bo que hi hagi una certa neteja del panorama perquè els premis no perdin el seu sentit per un problema de saturació".
Uns Premis Ciutat de Palma que creuen la línia vermella
Tot i això, sembla clar que hi ha algunes línies vermelles que no es poden traspassar. És el cas dels Premis Ciutat de Palma que, tradicionalment dedicats a l'obra en llengua catalana, aquest any el consistori popular de Palma ha obert a la castellana, decisió que va motivar una concentració alternativa al lliurament per part de molts escriptors illencs. "No estem en contra dels que escriuen en castellà, estem en contra que l'escriptura i la lectura en castellà vulgui trepitjar el terreny de l'escriptura i la lectura en català", ha expressat Muriel Casals.
