L'estudi anual del Col·legi d'Aparelladors no fa res més que confirmar que, durant el 2011, el sector de la construcció a les comarques gironines es va enfonsar encara més. De fet, l'any passat només es van arribar a contractar 894 obres, mentre que al 2006, quan el 'boom immobiliari' va assolir el seu auge, es van arribar a registrar 20.550 contractacions.
Si es fa una comparació entre l'any passat i aquell, la davallada és espectacular. En concret, en percentatges, se situa en més del 95%.
En paral·lel a aquest descens de noves contractacions, una altra de les dades que reflexa la sotragada del sector del totxo són les renúncies dels promotors. En concret, durant l'any passat, els promotors gironins van decidir aturar obres o no iniciar 1.421 habitatges que ja disposaven de llicència a les comarques gironines.
Pel que fa a zones, les comarques costaneres són les que concentren més renúncies, sobretot la Selva (329) i el Baix Empordà (293). A aquestes dues, les segueixen el Gironès (242) i l'Alt Empordà (176). A l'altre costat de la balança es troben comarques com el Ripollès (90) o la Cerdanya (15).
El sector de la construcció gironí va tancar el 2011 amb saldo negatiu per tercer any consecutiu. I és que, d'ençà del 2009, les renúncies i desistiments per iniciar noves promocions han superat -i cada cop més- a les contractacions d'obra nova. L'any passat, aquesta diferència va ser del 58% (894 contractacions davant 1.421 renúncies).
El president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, avança que, segurament, en els propers anys la xifra de desistiments anirà a la baixa. "Pràcticament, ja s'han renunciat totes aquelles contractacions exagerades que es van fer entre els anys 2003 i 2007", ha explicat.
Pagar la factura de "la disbauxa"
Romans també ha alertat que, a les comarques gironines, el reajustament del sector immobiliari encara trigarà. Com a mínim -segons les seves previsions- no serà fins al 2014 quan s'absorbeixi l'excés d'habitatges que hi ha actualment al mercat.
Per al president del Col·legi d'Aparelladors, ara s'estan vivint les conseqüències "de la disbauxa" que hi va haver al sector. I és que, com posa de relleu l'estadística, entre els anys 1999 i 2007 es van arribar a contractar 125.866 habitatges a les comarques gironines.
"Molts d'aquests projectes, però, no es recolzaven en una base sòlida ni en una necessitat real de la població", ha criticat Romans. I ha afegit: "Probablement, es va confondre l'edificació amb una inversió molt rendible, i ara estem pagant les conseqüències d'aquell error".
El president del Col·legi també ha criticat que, mentre hi va haver el 'boom immobiliari', molta gent -i no només els promotors professionals- es va dedicar al sector per aconseguir diner fàcil. I ara, les conseqüències d'aquella situació són "els esquelets d'edificis a mig construir" que esquitxen la demarcació.
La xifra més baixa dels últims 25 anys
Una altra de les dades que evidencia el mal moment que viu la construcció arran de la crisi econòmica són els habitatges acabats. En total, l'any passat es van finalitzar 3.076 habitatges a la demarcació, la xifra més baixa dels darrers 25 anys. I és que, en tot l'històric de l'estadística que elabora el Col·legi d'Aparelladors -i que abraça fins a l'any 1986- mai s'havia registrat una xifra tan baixa.
I les previsions del col·legi no apunten a l'optimisme perquè -segons assegura el seu president- aquesta situació no ha tocat fons. De fet, Joaquim Romans ha fet una estimació fins al 2015, i l'estadística recull que els habitatges acabats encara aniran més a la baixa.
"El 2011, en definitiva, ha estat un any dolent; i ja en portem quatre", ha precisat el president del Col·legi d'Aparelladors de Girona. Joaquim Romans també ha volgut puntualitzar que ara, tot i que les contractacions hagin caigut en picat, el 85% de les obres per a les quals ara es demana llicència s'acaben fent.
Per últim, el president també ha dit que, cada cop més, els habitatges unifamiliars -és a dir, les cases- guanyen cada cop més terreny als blocs de pisos a l'hora de contractar obra nova. "Al 2008, els habitatges unifamiliars representaven el 16% de les contractacions; ara, ja suposen el 55%", ha conclòs Romans.
Si es fa una comparació entre l'any passat i aquell, la davallada és espectacular. En concret, en percentatges, se situa en més del 95%.
En paral·lel a aquest descens de noves contractacions, una altra de les dades que reflexa la sotragada del sector del totxo són les renúncies dels promotors. En concret, durant l'any passat, els promotors gironins van decidir aturar obres o no iniciar 1.421 habitatges que ja disposaven de llicència a les comarques gironines.
Pel que fa a zones, les comarques costaneres són les que concentren més renúncies, sobretot la Selva (329) i el Baix Empordà (293). A aquestes dues, les segueixen el Gironès (242) i l'Alt Empordà (176). A l'altre costat de la balança es troben comarques com el Ripollès (90) o la Cerdanya (15).
El sector de la construcció gironí va tancar el 2011 amb saldo negatiu per tercer any consecutiu. I és que, d'ençà del 2009, les renúncies i desistiments per iniciar noves promocions han superat -i cada cop més- a les contractacions d'obra nova. L'any passat, aquesta diferència va ser del 58% (894 contractacions davant 1.421 renúncies).
El president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, avança que, segurament, en els propers anys la xifra de desistiments anirà a la baixa. "Pràcticament, ja s'han renunciat totes aquelles contractacions exagerades que es van fer entre els anys 2003 i 2007", ha explicat.
Pagar la factura de "la disbauxa"
Romans també ha alertat que, a les comarques gironines, el reajustament del sector immobiliari encara trigarà. Com a mínim -segons les seves previsions- no serà fins al 2014 quan s'absorbeixi l'excés d'habitatges que hi ha actualment al mercat.
Per al president del Col·legi d'Aparelladors, ara s'estan vivint les conseqüències "de la disbauxa" que hi va haver al sector. I és que, com posa de relleu l'estadística, entre els anys 1999 i 2007 es van arribar a contractar 125.866 habitatges a les comarques gironines.
"Molts d'aquests projectes, però, no es recolzaven en una base sòlida ni en una necessitat real de la població", ha criticat Romans. I ha afegit: "Probablement, es va confondre l'edificació amb una inversió molt rendible, i ara estem pagant les conseqüències d'aquell error".
El president del Col·legi també ha criticat que, mentre hi va haver el 'boom immobiliari', molta gent -i no només els promotors professionals- es va dedicar al sector per aconseguir diner fàcil. I ara, les conseqüències d'aquella situació són "els esquelets d'edificis a mig construir" que esquitxen la demarcació.
La xifra més baixa dels últims 25 anys
Una altra de les dades que evidencia el mal moment que viu la construcció arran de la crisi econòmica són els habitatges acabats. En total, l'any passat es van finalitzar 3.076 habitatges a la demarcació, la xifra més baixa dels darrers 25 anys. I és que, en tot l'històric de l'estadística que elabora el Col·legi d'Aparelladors -i que abraça fins a l'any 1986- mai s'havia registrat una xifra tan baixa.
I les previsions del col·legi no apunten a l'optimisme perquè -segons assegura el seu president- aquesta situació no ha tocat fons. De fet, Joaquim Romans ha fet una estimació fins al 2015, i l'estadística recull que els habitatges acabats encara aniran més a la baixa.
"El 2011, en definitiva, ha estat un any dolent; i ja en portem quatre", ha precisat el president del Col·legi d'Aparelladors de Girona. Joaquim Romans també ha volgut puntualitzar que ara, tot i que les contractacions hagin caigut en picat, el 85% de les obres per a les quals ara es demana llicència s'acaben fent.
Per últim, el president també ha dit que, cada cop més, els habitatges unifamiliars -és a dir, les cases- guanyen cada cop més terreny als blocs de pisos a l'hora de contractar obra nova. "Al 2008, els habitatges unifamiliars representaven el 16% de les contractacions; ara, ja suposen el 55%", ha conclòs Romans.
