Natàlia Carbó Zea (Girona).- ‘Farishta’ (publicada en català a Amsterdam i en castellà a Catedral) és la última novel·la publicada de Marc Pastor i la quarta de la seva carrera literària. En breu podrem veure als cinemes l’adaptació d’un dels seu grans èxits, ‘L’any de la plaga’.
Ens situem a l'any 1993. Farishta és òrfena. Va néixer a l'Afganistan i va perdre els seus progenitors de molt petita. Uns anys més tard, es va quedar sense els seus pares adoptius al morir en un accident d'avió. Amb divuit anys i sense cap arrelament familiar ni afectiu decideix acceptar una oferta gens convencional. Un treball que consisteix en anar-se'n durant quatre anys a un centre turístic a la Polinèsia francesa, anomenat 'complex Sannikov'. Allà unes quantes famílies viuen aïllades de la resta del món de forma voluntària després de signar un contracte blindat. En aquest paradisíac i inhòspit lloc coneixerà a Manse, pel que des del primer moment sentirà una atracció sexual ineludible.
La novel·la es divideix en dues parts amb un ritme molt diferent. En el primer terç som espectadors de com evoluciona la relació de Manse i Farishta. El treball d'aquesta consisteix en tenir cura de les famílies que viuen al complex, cadascuna d’elles emplaçada en una illa diferent. Així que poc a poc anirem coneixent de portes endins aquests peculiars nuclis familiars, tots ells formats per una parella i un fill petit. Després d'aquesta primera part amb un ritme més pausat, poc a poc se'ns van presentant els primers interrogants. Res ni ningú és el que aparenta. ¿Com pot ser que persones d'èxit hagin renunciat a viure en societat per estar aïllades en unes illes desconegudes durant la resta de la seva vida? ¿Què amaga l'organització Iefremov-Strugatski? ¿Qui mou tots els fils?
A partir d'aquest punt la tensió, la intriga i el ritme és creixent. Un misteri darrere l'altre anirà apareixent. El complex Sannikov resulta que no és una destinació paradisíaca, sinó un experiment i una presó per als seus habitants. Poc més es pot explicar de la trama sense caure en spoilers i espatllar la novel·la als futurs lectors.
La necessitat de saber d'on venim és el tema central de tota la trama, utilitzant com a eixos bàsics les paradoxes temporals i els viatges en el temps. A més, com ja és habitual en molts llibres últimament, ‘Farishta’ té la seva pròpia banda sonora, apareixent en els moments claus de la història i que podeu escoltar a spotify. La música es un fil conductor molt present al llarg de tota la historia.
En definitiva, ‘Farishta’ és una novel·la sobre els orígens, la solitud i el desarrelament plena de misteris en els que pensar, que exposa teories del temps i de l'espai sorprenents. Això sí la recomano als qui siguin aficionats al gènere fantàstic, i a aquells qui tinguin curiositat per ell o vulguin iniciar-s’hi.
