'Dir-nos grup adolescent és treure mèrit a una feina que pot arribar a un gran públic'

Teràpia de Shock Grup musical

-Expliqueu el 'leitmotiv' del vostre nou disc.

Ferran Massagó, 'Massa' (guitarra i veu): Bé, en primer lloc, les cançons han estat composades el darrer any. Per això és un reflex del que estem vivint com a banda i individualment.

Volem "que mai no pari" el món: Aquesta bola que tots fem girar i que entre tots decidirem cap a on volem que vagi. Hi ha, també, la reflexió que es fa qualsevol jove en aquests moments, quan es planteja si allò que està fent és el que vol fer. Veus el país on estàs, veus el que t'havien dit quan eres petit de la necessitat d'estudiar, treballar i ser honrat 'pel dia de demà'. I arriba aquest dia i veus que tot això s'ho han passat pel forro!

-Deien que estàveu desapareguts. És el preu de ser un grup mediàtic?

Jaume Sucarrats, 'Suca' (guitarra): Vam notar que amb la moguda del 'Polseres Vermelles' vam tenir un 'boom', vam començar a tocar molt... Però fas un pic molt alt i després ve una època de calma. Ara ens ha anat molt be tenir aquests 2 o 3 anys que han passat perquè ens hem pogut tancar al local i cultivar les cançons, per preparar la nova gira. I és que una cosa que tenim és que quan fem cançons les fem pensant més en el directe que en el disc.

-Com sona el nou disc?

Massa: Hem aconseguit capturar tota la veritat. Quan fèiem les reunions prèvies a l'enregistrament teníem 30 cançons sobre la taula, i n'hem agafat 14. Primeres preses, res de sobre produir sinó anar a capturar emocions. Res de coses súper tècniques i arreglades, prefabricades. Hem gravat el que és Teràpia de Shock en directe.

-Què en dieu de les lletres?

Suca: Mostren el moment que vivim com a banda i com a persones. En el primer disc teníem 13 o 14 anys i tot son cançons molt sinceres, molt innocents. Però ja hi ha aquest grau d'optimisme i positivitat que ens caracteritza . Ara ja han passat 7/8 anys, tenim 20-24 anys, i això es nota en la manera com estan explicades les coses i en els temes que es tracten. Amor, amistat, societat, deliris, sexe, una mica de tot. Els pensaments d'un jove de 20-24 anys de com està el món i del paper que ell hi juga. Els dilemes, les reflexions, experiències... I no necessàriament has de ser un jove per sentir-te identificat.

-Què espereu transmetre amb aquest disc?

Suca: Ens agradaria que el que ho escolti li vinguin ganes de venir a un concert nostre, a veure com sona. Si vols conèixer un grup l'has de veure en directe, i sabràs el que fan.

Us preocupa fer-vos grans?

Massa: No ens mengem massa l'olla amb aquestes coses. El grup te la seva evolució natural.

-Teniu la impressió que el públic ha crescut amb vosaltres, que us segueix?

Suca: Hem fet tres concerts abans de treure el disc. I realment han funcionat be els temes. Però s'haurà de veure. Crec que a finals d'estiu ho sabrem. Però pensem que el nostre públic no és només adolescent; apostem per un públic familiar. La mama, la tieta, la jove i el nen... Tenim públic variat. Sí que a les primeres files hi ha nenes que criden però quan aixeques la vista veus altres coses...

-Us molesta que us hagin encasellat com un 'per adolescents'?

Massa: És que el concepte que et venen és "grup adolescent" i no "grup per adolescents". És cert que hi ha aquest públic, però no només. Sí que t'encasellen una mica., perquè és com treure-li una mica de mèrit a una feina que pot arribar a un gran públic.

-Quins són els vostres referents musicals?

Suca: Conservem els referents de sempre, dels grups locals com Lax'n Busto, Gossos, Els Pets, Sau o Sopa. Eren els grups que més s'assemblen al que fem nosaltres. Però la referència clara la tenim de grups internacionals. Quan teníem 14 ens va agafar de ple la fornada de punk americà, com Green Day, Blink 182... Després hi ha els grups britànics tipus Blur, Artic Monkeys...

-Amelie, Okey Ok, etc. Què en penseu d'aquests grups que us vénen al darrere?

Suca: Trobem molt interessant que hi hagi una mica de moguda de grups joves que toquen. Recordo que quan vam començar nosaltres no veia tants grups de gent jove tocant en escenaris... I crec que en aquests 7 anys han anat apareixent. Està molt bé que hi hagi grups de rock, de gent amb energia, portem uns anys una mica pausats amb la música que es porta...

Per què heu canviat de discogràfica?

Massa: Ha estat un canvi d'aires. El primer contracte teníem 14 anys i no sabíem massa, ens portaven molt... Necessitàvem tenir una mica més el control. Intentem fer-nos-ho tot nosaltres. Hem après que perquè una cosa sigui pura com per menys mans passi millor.

-Ara que ha passat força temps, com expliqueu l'èxit de 'Sense tu', i com valoreu tot allò?

Suca: Tota la moguda de polseres ens va anar molt be per donar-nos a conèixer. Recordo que estàvem al local i ens va trocar la mànager per dir que TV3 estava interessada en una cançó nostra per una sèrie.... I a partir d'aquell moment es va produir el boom, que crec que ni els de TV3 esperaven que fos tant fort.

Estem molt contents del que va passar. Sí que hi va haver pressions perquè acabàvem de treure un altre disc, però la gent demanava el 'Sense tu'.... Però ara que ha passat, contents del què va passar i que la cançó ja sigui més de la gent que nostra. És un tema que segurament el dia que pleguem seguirà, i això et fa sentir orgullós.