Com enfoca aquesta nova etapa professional amb seu a Barcelona i Figueres?
Amb canvis, començant pel nom -que sempre s'havia dit Corella Ballet-. Ara volia que no fos una companyia d'autor, on la importància fos dels ballarins i no d'Àngel Corella. La pròpia ciutat, que per mi és una de les més importants per no dir la més important d'Espanya a nivell internacional. Crec que la unió entre una companyia com la nostra i la ciutat de Barcelona és el que necessitàvem, i nosaltres representarem el nom de Barcelona i el de Catalunya per tot el món.
Estàs d'acord que la ciutat està guanyant molt prestigi en el terreny cultural?
Sí, i sobretot en el tema de dansa clàssica, que ha estat oblidat durant molts anys i ara s'ha reprès. En temps de crisi allò més important de la societat torna a aflorar . Poc a poc s'ha anat retirant el que d'alguna manera no tenia tanta importància per la societat i ara la clàssica, que és el que omple teatres i mou les masses, torna. Hi ha molt interès per la dansa clàssica, com es va demostrar la setmana passada al Liceu, on vam fer cinc representacions de 'El llac dels cignes' i va estar ple tots els dies.
És un projecte ambiciós pels temps que corren, però és necessari...
Doncs sí, perquè feia 24 anys que no teníem una companyia de dansa clàssica aquí, i era estrany que un estranger que vingués a visitar Barcelona i que no pogués anar a un dels grans teatres a veure clàssica.
O bé el teatre no ho oferia, o ho feia en moments molt concrets per l'alt cost de contractar-ho. Ara, en tenir una companyia estable de la mateixa qualitat o millor, serà beneficiós pel teatre, el turisme i per a tothom que li agradi la dansa clàssica.
Però més enllà del projecte aquí també hi ha una extensió a Figures, no és així?
Sí, tot projecte d'aquesta magnitud necessita una cantera per anar-se nodrint, i per això originalment ja va néixer amb les dues branques: una escola-residència internacional de dansa per a nens dels 11 als 18 anys (a Figures), i després la pròpia Companyia. Hem començat per aquesta segona branca perquè és el més visible del projecte i pensàvem que la gent necessita veure de què estem parlant i per a què es formen els ballarins. Ara mateix l'alcalde de Figures, Santi Vila, ja s'està posant mans a la feina i treballant per poder crear l'escola residència, que crec que serà un dels focus internacionals de dansa d'èlit.
Per què Figueres?
En realitat, primer perquè és un focus cultural pel Museu Dalí, perquè està molt a prop de França, dels Festivals de Peralada i Cap Roig.... I també pel seu alcalde, que ha estat una de les persones més interessades en que el projecte tornés a Catalunya. Sap molt bé que el necessitàvem tant a aquí com a la resta d'Espanya.
Poder formar els ballarins aquí, evitant que marxin fora, ha estat un dels grans dèficits de la dansa estatal?
Sí, el que ens estava passant des de fa molts anys és que ens formàvem en escoles molt petites, i d'allà sortien grans ballarins que un cop formats no tenien un lloc de treball. L'únic que estem reivindicant és que no sigui obligatori sortir del teu país per poder desenvolupar la teva feina.
D'aquesta manera la companyia ha assolit molt bon nivell en poc temps. Voldríem agafar els centenars de ballarins que hi ha al món, però per la nostra dimensió hem de seleccionar molt be. Almenys ara un ballarí de gran nivell pot entrar a la companyia, l'escollim amb deteniment i evitem així que marxi a l'estranger.
L'etapa a Castella i Lleó s'acaba amb mal sabor de boca?
Sí i no. El canvi ha estat a millor, per la ciutat, pel recolzament, perquè en realitat el projecte ja va néixer aquí... L'estada a Castella i Lleó en realitat va ser circumstancial. Estem agraïts per aquests quatre anys que hi hem estat, ja que ens va ajudar a arrencar el projecte. Però vam arribar a un acord perquè per a ells era insostenible mantenir aquest projecte cultural, més propi d'una gran ciutat.
Té por que se l'acusi de fer una certa competència deslleial amb les escoles i companyies de dansa catalanes?
Jo crec que no, crec que hem vingut a sumar. No hi ha cap companyia com la nostra aquí, ni cap escola d'aquest tipus. Hi ha escoles que es dediquen més al contemporani o al flamenc... Crec que hi ha suficient demanda de joves que es vulguin dedicar a la dansa, i no hi ha cap companyia internacional de dansa com la nostra, ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat.
A més, penso que en el moment que es crea una tradició i unes ganes d'anar al teatre i gaudir de la dansa clàssica, la gent acudirà al teatre a veure teatre i dansa de tots tipus. La gent es pensa que jo estic en contra del contemporani i del neoclàssic... però tot el contrari. Hem fet coses gens clàssiques.
Hi ha hagut aquesta equivocació però el que és important és que hi hagi aquesta base que dóna la dansa clàssica, i una companyia de dansa clàssica com n'hi ha a tot el món. A Alemanya, per exemple, n'hi ha 64! I després altres de contemporani... Quan hi ha aquesta tradició hi ha públic, sinó, s'ha de crear. És un cicle, i aquí a Espanya el tema de l'enveja i la competitivitat està molt arrelat i crec que hauríem de pensar més amb el cap que amb el cor i plantejar-nos: això em beneficiarà a mi o no, només estic mirant la part competitiva i no la tècnica i econòmica?
I el públic espanyol, encara s'ha d'educar en la dansa clàssica?
Jo crec que no, com es va poder veure en aquest últim espectacle del Liceu o en els que fem arreu de l'estat. L'altre dia el públic estava emocionat, ovacionant al final de l'espectacle... En realitat el que faltava és l'oferta, que existís la companyia. La gent estava desitjant que existís això. A la sortida de l'espectacle molta gent es va aplegar a la sortida d'artistes per agrair-nos l'espectacle i sobretot la instal·lació de la companyia...
De fet, cada cop que he ballat amb la Royal Ballet de Londres, o a l'American Ballet Theatre de Nova York o a l'Scala de Milà m'he trobat molts seguidors espanyols, sobretot de Catalunya, que hi anava específicament a veure un espectacle de dansa. I això és el que ja no ha de passar.
Sentència TS que rebaixa la condició dels estudis de dansa, s'anul·len títols.. Què en pensa?
Sí, per desgràcia al nostre país se segueix veient la dansa més que com un hobby que una professió. Hem estat lluitant, i poc a poc ho aconseguirem. Sí que a vegades hi ha canvis que fan un pas enrere en comptes de dos endavant. Però a vegades és necessari aturar-se, esperar, i ser pacient però seguir treballant, perquè crec que al final és la societat la que acaba parlant, demanant.
La companyia s'ha plantejat la col·laboració amb escoles amateurs?
Tenim plantejat la col·laboració amb diverses companyies i escoles. També amb coreògrafs importants de Catalunya, com Cesc Gelabert, que ens agradaria tenir-hi una bona col·laboració... Però som una companyia professional, internacional de dansa. A mi no m'importa, ni tinc cap prejudici sobre de quina escola surtin els ballarins si estan ben formats i demostren ser bons ballarins se'ls hi donarà una oportunitat.
Sobre l'èxit del ' Llac dels cignes'. Massa protagonisme de Sarah Lane?
Mira, en realitat és bo que se li doni veu i publicitat . De totes maneres, contràriament al que molta gent va pensar, portar la Sarah Lane no va ser una estratègia per publicitar-nos, perquè ja estava tot venut.
He col·laborat molts cops amb ella, també abans que fes la pel·lícula 'Cisne Negro' amb Natalie Portman, ha ballat a Peralada, a Sant Feliu, en diferents espectacles amb mí... Sempre m'ha semblat una ballarina espectacular, com altres que també hem convidat. A més, ella va quedar tan encantada que s'està plantejant venir a ballar una temporada, aquí i una en el American Ballet.
Amb canvis, començant pel nom -que sempre s'havia dit Corella Ballet-. Ara volia que no fos una companyia d'autor, on la importància fos dels ballarins i no d'Àngel Corella. La pròpia ciutat, que per mi és una de les més importants per no dir la més important d'Espanya a nivell internacional. Crec que la unió entre una companyia com la nostra i la ciutat de Barcelona és el que necessitàvem, i nosaltres representarem el nom de Barcelona i el de Catalunya per tot el món.
Estàs d'acord que la ciutat està guanyant molt prestigi en el terreny cultural?
Sí, i sobretot en el tema de dansa clàssica, que ha estat oblidat durant molts anys i ara s'ha reprès. En temps de crisi allò més important de la societat torna a aflorar . Poc a poc s'ha anat retirant el que d'alguna manera no tenia tanta importància per la societat i ara la clàssica, que és el que omple teatres i mou les masses, torna. Hi ha molt interès per la dansa clàssica, com es va demostrar la setmana passada al Liceu, on vam fer cinc representacions de 'El llac dels cignes' i va estar ple tots els dies.
És un projecte ambiciós pels temps que corren, però és necessari...
Doncs sí, perquè feia 24 anys que no teníem una companyia de dansa clàssica aquí, i era estrany que un estranger que vingués a visitar Barcelona i que no pogués anar a un dels grans teatres a veure clàssica.
O bé el teatre no ho oferia, o ho feia en moments molt concrets per l'alt cost de contractar-ho. Ara, en tenir una companyia estable de la mateixa qualitat o millor, serà beneficiós pel teatre, el turisme i per a tothom que li agradi la dansa clàssica.
Però més enllà del projecte aquí també hi ha una extensió a Figures, no és així?
Sí, tot projecte d'aquesta magnitud necessita una cantera per anar-se nodrint, i per això originalment ja va néixer amb les dues branques: una escola-residència internacional de dansa per a nens dels 11 als 18 anys (a Figures), i després la pròpia Companyia. Hem començat per aquesta segona branca perquè és el més visible del projecte i pensàvem que la gent necessita veure de què estem parlant i per a què es formen els ballarins. Ara mateix l'alcalde de Figures, Santi Vila, ja s'està posant mans a la feina i treballant per poder crear l'escola residència, que crec que serà un dels focus internacionals de dansa d'èlit.
Per què Figueres?
En realitat, primer perquè és un focus cultural pel Museu Dalí, perquè està molt a prop de França, dels Festivals de Peralada i Cap Roig.... I també pel seu alcalde, que ha estat una de les persones més interessades en que el projecte tornés a Catalunya. Sap molt bé que el necessitàvem tant a aquí com a la resta d'Espanya.
Poder formar els ballarins aquí, evitant que marxin fora, ha estat un dels grans dèficits de la dansa estatal?
Sí, el que ens estava passant des de fa molts anys és que ens formàvem en escoles molt petites, i d'allà sortien grans ballarins que un cop formats no tenien un lloc de treball. L'únic que estem reivindicant és que no sigui obligatori sortir del teu país per poder desenvolupar la teva feina.
D'aquesta manera la companyia ha assolit molt bon nivell en poc temps. Voldríem agafar els centenars de ballarins que hi ha al món, però per la nostra dimensió hem de seleccionar molt be. Almenys ara un ballarí de gran nivell pot entrar a la companyia, l'escollim amb deteniment i evitem així que marxi a l'estranger.
L'etapa a Castella i Lleó s'acaba amb mal sabor de boca?
Sí i no. El canvi ha estat a millor, per la ciutat, pel recolzament, perquè en realitat el projecte ja va néixer aquí... L'estada a Castella i Lleó en realitat va ser circumstancial. Estem agraïts per aquests quatre anys que hi hem estat, ja que ens va ajudar a arrencar el projecte. Però vam arribar a un acord perquè per a ells era insostenible mantenir aquest projecte cultural, més propi d'una gran ciutat.
Té por que se l'acusi de fer una certa competència deslleial amb les escoles i companyies de dansa catalanes?
Jo crec que no, crec que hem vingut a sumar. No hi ha cap companyia com la nostra aquí, ni cap escola d'aquest tipus. Hi ha escoles que es dediquen més al contemporani o al flamenc... Crec que hi ha suficient demanda de joves que es vulguin dedicar a la dansa, i no hi ha cap companyia internacional de dansa com la nostra, ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat.
A més, penso que en el moment que es crea una tradició i unes ganes d'anar al teatre i gaudir de la dansa clàssica, la gent acudirà al teatre a veure teatre i dansa de tots tipus. La gent es pensa que jo estic en contra del contemporani i del neoclàssic... però tot el contrari. Hem fet coses gens clàssiques.
Hi ha hagut aquesta equivocació però el que és important és que hi hagi aquesta base que dóna la dansa clàssica, i una companyia de dansa clàssica com n'hi ha a tot el món. A Alemanya, per exemple, n'hi ha 64! I després altres de contemporani... Quan hi ha aquesta tradició hi ha públic, sinó, s'ha de crear. És un cicle, i aquí a Espanya el tema de l'enveja i la competitivitat està molt arrelat i crec que hauríem de pensar més amb el cap que amb el cor i plantejar-nos: això em beneficiarà a mi o no, només estic mirant la part competitiva i no la tècnica i econòmica?
I el públic espanyol, encara s'ha d'educar en la dansa clàssica?
Jo crec que no, com es va poder veure en aquest últim espectacle del Liceu o en els que fem arreu de l'estat. L'altre dia el públic estava emocionat, ovacionant al final de l'espectacle... En realitat el que faltava és l'oferta, que existís la companyia. La gent estava desitjant que existís això. A la sortida de l'espectacle molta gent es va aplegar a la sortida d'artistes per agrair-nos l'espectacle i sobretot la instal·lació de la companyia...
De fet, cada cop que he ballat amb la Royal Ballet de Londres, o a l'American Ballet Theatre de Nova York o a l'Scala de Milà m'he trobat molts seguidors espanyols, sobretot de Catalunya, que hi anava específicament a veure un espectacle de dansa. I això és el que ja no ha de passar.
Sentència TS que rebaixa la condició dels estudis de dansa, s'anul·len títols.. Què en pensa?
Sí, per desgràcia al nostre país se segueix veient la dansa més que com un hobby que una professió. Hem estat lluitant, i poc a poc ho aconseguirem. Sí que a vegades hi ha canvis que fan un pas enrere en comptes de dos endavant. Però a vegades és necessari aturar-se, esperar, i ser pacient però seguir treballant, perquè crec que al final és la societat la que acaba parlant, demanant.
La companyia s'ha plantejat la col·laboració amb escoles amateurs?
Tenim plantejat la col·laboració amb diverses companyies i escoles. També amb coreògrafs importants de Catalunya, com Cesc Gelabert, que ens agradaria tenir-hi una bona col·laboració... Però som una companyia professional, internacional de dansa. A mi no m'importa, ni tinc cap prejudici sobre de quina escola surtin els ballarins si estan ben formats i demostren ser bons ballarins se'ls hi donarà una oportunitat.
Sobre l'èxit del ' Llac dels cignes'. Massa protagonisme de Sarah Lane?
Mira, en realitat és bo que se li doni veu i publicitat . De totes maneres, contràriament al que molta gent va pensar, portar la Sarah Lane no va ser una estratègia per publicitar-nos, perquè ja estava tot venut.
He col·laborat molts cops amb ella, també abans que fes la pel·lícula 'Cisne Negro' amb Natalie Portman, ha ballat a Peralada, a Sant Feliu, en diferents espectacles amb mí... Sempre m'ha semblat una ballarina espectacular, com altres que també hem convidat. A més, ella va quedar tan encantada que s'està plantejant venir a ballar una temporada, aquí i una en el American Ballet.
