‘Les reformes en el marc estatutari i constitucional es plantejaran des del consens mínim d’ambdues formacions polítiques’. Aquest és el tercer punt de l’acord CiU-PSC per facilitar la investidura d’Artur Mas que ha passat força desapercebut. Va primar més, com era lògic, la forma que el fons. S’entén que qualsevol reforma en profunditat de l’actual marc d’autogovern requerirà el consens de la sociovergència.
‘No serà impossible jurídicament impedir l’ensenyament al seu fill preferiblement en castellà’ va deixar escrit el magistrat del Tribunal Constitucional Rodríguez Arribas en el seu vot particular en la sentència de la segona retallada a l’Estatut. En base a aquella decisió, el Suprem començar a interpretar i fallar a favor de les desenes de recursos interposats per entitats estranyes i inadaptades que no accepten que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Des de CiU s’assegura que no passa res i que el model d’immersió lingüística -pal de paller de la convivència i de la solidificació de Catalunya com un sol poble- està blindat.
El totpoderós Alfredo Pérez Rubalcaba donava per fet divendres al migdia que el suport del PSC a la investidura d’Artur Mas tindrà reciprocitat en l’actitud de Convergència i Unió cap al PSOE a Madrid. De propina, recurs del Govern espanyol al Constitucional contra la Llei de Consultes que té com a pares, entre d’altres, a Alfons López Tena.
Reptes en els 100 primers dies del President Mas no li’n faltaran. Expectants si en el traspàs de poders Artur Mas fa seva aquella màxima del seu predecessor de ‘fets, no paraules’ i començarà a aplicar-la durant aquests tres primers mesos.
