Segurament si hom comença a citar els noms de 'Jerónimo Izquierdo' i 'Amadeo Cabanillas' ràpidament els associa amb el municipi de Puerto Hurraco, indret on es va escriure una de les cròniques negres més populars de la història d'Espanya. Des d'ahir el municipi d'Olot torna a ser portada per macabres circumstàncies. Segurament, per alguns, el debat se centra a hores d'ara en determinar si accions com la d'ahir es poden tornar a repetir les properes setmanes o mesos.
Moltes famílies del país pateixen situacions delicades pel que fa a l'economia. La crisi ha portat moltes persones fins un estat de desesperació extrema. Aquest és el cas de Pere Puig Puntí, que encara ahir no podia entendre com el mateix constructor que no tenia diners per pagar-li el sou dels darrers cinc mesos, es podria permetre esmorzar cada dia en un bar. La seva manera de deixar palès la seva indignació, incrementada després de rebre un xec sense fons per part de l'empresari, va ser disparant-lo a ell i al seu fill a boca de canó.
Un crim d'aquestes característiques no es pot justificar de cap de les maneres, ni segurament tampoc es pot perdonar. Ara bé, possiblement moltes persones comprendran, després de conèixer el relat, quins van ser els motius que van portar Pere Puig a escriure una de les pàgines més negres de la crònica social d'Olot. Fins i tot alguns es podrien posar en la pell de l'homicida. La crisi empeny moltes famílies a la desesperació més absoluta i el que ahir va passar a Olot, molts creuen que era la 'crònica d'una mort anunciada' (valga'm la redundància). Que Puig fos un home extravagant, donat a vestir-se de 'Sheriff' i passejar-se amb pistoles de goma per la Vall d'en Bas no deixa de ser una anècdota, una aportació morbosa que no ajuda a comprendre ni més ni menys el que va passar. Qui diu que un succés com aquest no pugui tornar-se a repetir? Ahir els treballadors de la banca van passar una jornada intranquils, neguitosos, desitjant no retornar cap xec sense fons. Avui, molts més se sentiran igual i, potser, hauran de passar mesos abans no s'ho puguin treure del cap.
Dit això. Olot és una ciutat amb un encant particular, situada entre volcans i molt a prop de la meravellosa Fageda d'en Jordà. Els seus veïns són persones encantadores que dia a dia treballen per tirar endavant famílies, negocis i entitats. Seria un error relacionar a partir d'avui la ciutat d'Olot a tirotejos indiscriminats o zeladors amb ganes de jugar a ser Déu. Tampoc seria just. Aquest municipi ha estat durant molts anys font de riquesa per a la Garrotxa i pol d'atracció per turistes amants de la natura i la tranquil·litat. Així ha estat i així ha de seguir essent.
Finalment, una reflexió. Els successos són com petits virus que se senten atrets per la crisi, la qual pot aparèixer en qualsevol municipi de Catalunya. Amb tot, el problema recau quan apareixen personatges que tenen la intenció d'acabar, a trets, amb la crisi.
