Segles abans del naixement de Jesucrist un matemàtic de nom Euclides tenia problemes per descobrir el Màxim Comú Divisor (MCD) entre dues xifres. Aquest grec, conegut avui en dia com 'el pare de la geometria', va idear un algoritme per tal de desxifrar el MCD aplicant un principi que ha esdevingut bàsic en la resolució de càlculs matemàtics: divideix i venceràs.
Sembla ser, però, que aquest teorema actualment també s'aplica en altres camps allunyats de les matemàtiques. Al llarg de la campanya electoral prèvia als comicis que ahir es van celebrar a Catalunya, es van poder viure alguns exemples d'això. El cas més flagrant és l'aparició de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Reagrupament Independentista (RI), els quals van sorgir dins el panorama polític català com una brillant alternativa per assolir la independència de Catalunya. Moltes eren les veus que apostaven per una possible fusió d'ambdues forces polítiques però, malauradament, un seguit d'enfrontaments personals entre els membres de la llista en capçalada per Joan Laporta (SI) i Joan Carretero (RI) van fer impossible l'unió.
A l'hora de la veritat els militants de RI han vist com el seu partit s'ha quedat a les portes d'entrar al Parlament de Catalunya, mentre que la formació de Laporta ha aconseguit un diputat a la circumscripció de Girona. Què hauria passat però si SI i RI haguessin unit esforços per un objectiu comú que era el de assolir la independència de Catalunya? A la demarcació de Girona absolutament res, perquè els vots de Carretero (9.560) no haurien fet variar el nombre de diputats, mentre que a Lleida sí que haurien arrencat un diputat al PSC. Ara bé, no cal dir que moltes persones, a més de castigar ERC per la seva etapa dins el tripartit, també han volgut castigar SI i RI per les constants picabaralles i foc creuat entre uns i altres.
Segurament un ambient menys hostil entre RI i SI hauria generat menys recel als electors, els quals s'han mostrat una mica reticents a l'hora de dipositar la seva confiança en forma de vot a aquests partits. D'una manera o un altre està clar que Euclides va ser molt intel·ligent aplicant el principi de 'divideix i venceràs' per tal de resoldre els seus problemes matemàtics però, en política, sovint és millor aplicar altres criteris.
La llei d'Hondt poc té a veure amb la geometria i sí amb una manera de fer matemàtiques que compensa els territoris amb menys habitants enfront els nuclis amb una gran densitat de població. Amb tot, si dos partits lluiten per un objectiu comú que no és altre que el de la independència de Catalunya, creiem que seria hora d'aplicar un nou criteri: el 'd'uneix i venceràs'.
