Que a Joseph Ratzinger se li poden fer molts retrets ho afirmàvem en començar aquesta editorial de fa només uns dies. La crida a la croada contra el laïcisme -no confondre amb ateisme- que va pronunciar dissabte abans d’arribar a Catalunya n’és un altre exemple desafortunat d’aquesta actitud a la defensiva amb què Benet XVI va aterrar a Santiago.
Sobre l’assistència de la ciutadania a l’esdeveniment, cal passar per sobre de l’habitual guerra de xifres. Ni va ser tan massiva com l’Església pronosticava ni va ser un fet minoritari. Quantitativament, sense voler entrar en comparacions de magnituds de diferent ordre, el que sí que és una constatació irrebatible és que va quedar-se lluny de la mobilització sobiranista del 10 de juliol, aquesta sense turistes espanyols.
La presència del català durant els actes a la Sagrada Família va ser notable i important comparat amb els precedents. Per part de Benet XVI però sobretot per l’arquebisbe Martínez Sistach. El màxim responsable de l’arxidiòcesi de Barcelona va estar a l’altura del seu càrrec. Molt per sobre del seu homòleg espanyol, monsenyor Rouco Varela, que durant alguns parlaments semblava poc atent o fins i tot a disgust amb el fet de ser a Barcelona en una visita en què no ha pogut planificar cap detall.
La visita del Secretari d’estat del Vaticà, Tarsicio Bertone, abans de l’estiu a Barcelona i Montserrat sembla que ha donat els seus fruits. El pont Catalunya-Vaticà podria ser una realitat més sòlida que ara fa uns anys. I això, per sentit d’estat, sempre és una bona notícia. L’impecable organització de l’acte va ser la pròpia d’una església d’estat. Tot el mèrit a l’Església catalana. De la mateixa manera la seva televisió pública. TV3 va oferir al món una cobertura informativa i una realització de primeríssim nivell. El mateix pel cos de Mossos d’Esquadra. Fins i tot els col·lectius contraris a la visita papal van portar a terme protestes de base fonamentada i van evitar majoritàriament i per voluntat pròpia qualsevol situació que pogués desembocar en incidents.
Les banderes del Vaticà i les senyeres van ser la majoria de la normalitat. La bandera espanyola, poc visible.
La Sagrada Família quedarà inclosa en un nou àmbit turístic gens marginal: el del turisme religiós. Serà necessari fer un nou esforç per recordar la tercera dimensió de Gaudí després de la de creient i genial arquitecte que no és altra que la d’independentista convençut. La vessant més silenciada i consegüentment menys coneguda del pare del Modernisme.
Amb tots els matisos que s’hi vulguin posar, Catalunya hi ha guanyat amb la visita de Benet XVI.
