La primera generació la va fundar, la segona en va gaudir i la tercera l’ha liquidat, aquest és el trist final de la 'Caixa de Girona', una entitat que tenia un important paper a fer a les comarques gironines i que ha vist amb la complicitat de molts estaments com ha estat liquidada. És una pèrdua important, molt més del que ens podem imaginar, la seva desaparició afecta a la lliure competència, és una pèrdua capital per les nostres comarques i el més greu de tot plegat és que els responsables d’aquest final segueixen tan tranquils en el món de les finances.
Poques veus s’han alçat per parlar alt i clar d’aquesta fatídica desaparició, ni sindicats, ni patronals, ni cambres de comerç, i pocs dirigents polítics han tingut la valentia de dir les coses pel seu nom.
La majoria ha considerat que no hi havia més remei, l’absorció per 'la Caixa' ha estat considerada la millor opció, tots contents i satisfets, i quasi ningú ha parlat de la pèrdua de pes del teixit financer gironí, gairebé ningú ha parlat de la pèrdua del centre de decisió financera, gairebé ningú ha exigit responsabilitats pels mals gestors que ens han portat aquest trist final, gairebé ningú ha gosat criticar el lamentable paper de la Conselleria d’Economia, gairebé ningú s’ha rebel·lat davant la invasió de competències de l’Estat en matèria de caixes i els pocs que ho han fet, han estat criticats i vilipendiats.
De totes maneres i segons ens diuen, poques coses han canviat, segons ens diuen tot segueix millor que mai, fins i tot els que han malmès 'Caixa de Girona' segueixen fent vida normal, és a dir segueixen guanyant bons diners, ells no trobaran a faltar la caixa de proximitat, tampoc la necessiten, sempre tenen les portes obertes pels seus negocis de sempre.
Adéu 'Caixa de Girona', descansi en pau.
