La fi del culebrot polític de l’estiu apunta que hi haurà dues candidatures independentistes -al marge d’ERC- com a opcions electorals per la propera tardor. La que liderarà Joan Carretero i la de Joan Laporta. El comunicat conjunt de diumenge al vespre en què resumia la reunió entre dues delegacions de les respectives formacions traspuava cordialitat. Un fair play d’agrair en les sempre convulses aigües del sobiranisme català.
La decisió d'RCat i Solidaritat d’anar amb llistes separades planteja molts interrogants. El principal és si hi ha prou espai per a dues candidatures que, en paraules del propi Joan Carretero, tenen unes propostes per assolir la independència de Catalunya que semblen una fotocòpia l’una de l’altra. Aquesta variada oferta, a l’espera de la decisió que prenguin altres opcions com Suma Independència, vindria a representar allò que el mateix Carretero sempre ha criticat: l’atomització de grups del moviment independentista. Per il·lustrar-ho, el líder de Reagrupament acostumava a posar l’exemple del film ‘La vida de Bryan’ en què la divisió permanent del Front d’alliberament de Judea facilita la feina als romans.
A Esquerra Republicana se li obre una oportunitat d’erigir-se com a vot útil de l’independentisme si és capaç de recuperar la credibilitat perduda entre part dels votants dubtosos de tornar-los a fer confiança.
El que sí que suposaria un fracàs per als sobiranistes catalans és que en les eleccions de la tardor hi hagués menys de 21 diputats independentistes al Parlament. Seria un rotund fiasco que la multiplicació d’ofertes només comportés sumar menys dels diputats que avui encara té ERC a la cambra catalana. Seria el millor regal per als partidaris de continuar amb l’actual model autonòmic d’Estatut retallat i peix al cove.
