Som majoria per la independència, a què esperem?

Són molts els que diuen que els dirigents polítics del nostre país no tenen credibilitat, i malgrat que no podem generalitzar, les declaracions de molts dels nostres polítics deixen constància d’aquesta manca de credibilitat. Una prova d'això que diem la vam tenir en un dels primers debats de la Universitat Catalana d’Estiu, en concret la taula rodona sobre 'Quin ha de ser el nou horitzó de Catalunya?' on el PSC és va quedar sol a l’hora de defensar l’Estatut i la resta de la classe política catalana va apostar pel dret a decidir.

A hores d'ara, CiU, ERC i ICV sumen una àmplia majoria al Parlament de Catalunya, una majoria que podria exercir per la via democràtica aquest dret a decidir, però fins ara aquest debat es desautoritza i s'aparca -sovint de manera molt sibil·lina- per bona part dels actuals dirigents polítics. Amb aquesta autocensura, com volen que els ciutadans no perdin la fe en la classe política? Què els impedeix prioritzar el dret a decidir? Què els impedeix parlar clar d’una vegada per totes?

No és pot dir una dia una cosa i l’endemà una altra, o afirmar la necessitat del dret a decidir i després no assumir-lo. Cal ser conseqüents: No portar el que es defensa en taules rodones al Parlament de Catalunya és donar la raó a aquells ciutadans, cada cop més nombrosos, que són crítics amb la classe política.

Amb Espanya no hi ha sortida i cada dia que passa complica més la situació: Aquest dimecres la Defensora del Pueblo atacava la Llei d’Acollida, aquest dijous es confirmaven les retallades en les inversions públiques a Catalunya i de ben segur que en el futur hi haurà moltes més retallades i atacs contra Catalunya. Esperar és arruïnar cada dia més aquest país nostre, esperar és anar contra l’esperit del 10J, esperar és el que vol Espanya, que ens queixem una mica però seguim esperant com fins ara.

Cada cop som més els que no volem esperar, cada cop som més el que volem veure i exercir el nostre dret a decidir, cada cop som més els que creiem que la nostra felicitat passa per tenir un Estat propi. Sense cap mena de dubte, tant catalans com espanyols viuríem millor d'aquesta manera.