Por a l'èxit o por a la independència?

Els darrers estudis d’opinió confirmen l’augment dels partidaris de la independència, fins i tot es detecten nous independentistes entre sectors de procedència espanyola, independentistes per necessitat i per voluntat de viure millor. No tant sols els factors culturals i lingüístics afavoreixen l’onada sinó també factors econòmics, o com Espanya ens maltracta, augmenten el sentiment de desafecció.

Aquesta nova situació va camí de superar els mateixos partits que van consensuar un nou Estatut. Malgrat que alguns se senten molt feliços i veuen la victòria electoral a tocar, com és el cas de CiU, mai com ara havien sorgit tantes veus crítiques a la seva indefinició, des d'Alfons López Tena a Carme Laura Gil, passant per molts d'altres militants de base que comencen a demanar i a exigir una definició clara de l'objectiu final, cansats de seguir amb la política de peix al cove que avui ens empobreix com a país.

També el PSC està sent superat per la situació actual. El partit que ha tingut els dos darrers presidents de la Generalitat va camí, segons totes les enquestes, de patir una forta pèrdua de vots i escons, amb l’agreujant que per primera vegada li perilla la font del seu ampli poder: la pèrdua del cap i casal, Barcelona, i sobretot perdre el govern de la Diputació de Barcelona, peça clau per entendre el poder dels barons socialistes del Baix Llobregat. Un PSC immers en una lluita fratricida entre les seves dues ànimes: l’espai minoritari del sector catalanista representat per Castells, Maragall i alguns d'altres, i l’espai majoritari que Carme Chacón intenta liderar i controlar.

I què no toca dir d’ERC, l’únic partit independentista al Parlament de Catalunya, 'el culpable' d’haver normalitzat el debat independentista, 'el culpable' de fer possible que fins i tot que el PP i el PSOE estiguin veritablement preocupats pel fet que el debat secessionista sigui més viu que mai, preocupats perquè a nivell internacional la democràcia guanya. Si fins i tot estats nous com Kosova o Macedònia han estat reconeguts, què no farà la comunitat internacional amb Escòcia, Euskal Herria o Catalunya? Malgrat que tot semblaria apuntar a ERC com la gran guanyadora, les enquestes li són desfavorables, sigui per la naixença de nous grups independentistes, per les contradiccions de governar amb partits no independentistes, o pels propis errors.

Sigui per la por a l’èxit o per la por a la independència, els partits polítics juguen les seves cartes amb cautela, no volen fer passes en fals i prefereixen continuar com sempre, però els ciutadans es mouen, i avui no és el mateix que ahir. Avui els ciutadans volen claredat en el discurs polític, volen compromís per sortir de la crisi, tant econòmica, social com nacional, i volen sobretot saber què fer d’aquest país nostre. Molts ciutadans no volen més esperes, exigeixen fets i actituds fermes. Fem primer l’Estat, entre tots aquells que el volem, avui ja som majoria, i després lliurement decidirem el model.