Joan Laporta i el seu equip passaran a la història per convertir el FC Barcelona en un dels millors equips del món -esportivament, socialment i econòmicament- i per haver-ho fet nacionalment sense por. Han convertit l’equip en una icona mundial que representa Catalunya. Això segurament ha comportat un desgast important a la majoria de la junta directiva pel joc brut, les enveges, l’espionatge de veritat i altres menes de joc brut que sortiran a la llum un dia o altre. En tot això, el president ha estat la principal víctima. Això, però, no és excusa per no fer les coses ben fetes, i és evident que la manera de fer el relleu està perjudicant i molt a la continuïtat del projecte, entès com a servei al club i al país.
Malauradament tot aquest esforç pot acabar amb una presidència que torni a l’anormalitat nacional. Els personalismes i les actituds fora de lloc poden malbaratar l’esforç i la il·lusió. L’actitud d’aquestes setmanes de Joan Laporta fa que aquells que durant els darrers anys no han parat de malparlar, espiar i mentir s’estigui fregant les mans mentre preparen l’assalt al poder culer mitjançant la persona de Sandro Rosell.
Fa setmanes i mesos que tot un poder fàctic de econòmic, polític i mediàtic preparen la recuperació del poder al F.C. Barcelona. Tenen decidit des de fa temps que Sandro Rosell és la figura idònia per recuperar el Barcelona dels de sempre és Sandro Rosell, una persona amb clars interessos en negocis a l’entorn de l’esport. Un Sandro Rosell que el primer que haurà de fer si arriba a la presidència del club és fer-li un monument al seu odiat amic Joan Laporta, per la manera que aquest li està regalant la presidència. Mai haurien pogut pensar que els hi seria tan fàcil i que seria precisament Joan Laporta qui els faria tan gran obsequi.
Són molts els barcelonistes i catalanistes que desitjarien una candidatura pensada clarament per donar continuïtat, corregint els errors i ampliant els encerts, a l’era Laporta. Ara veuen amb preocupació els moviments i el joc brut per desestabilitzar i eradicar el F.C Barcelona de més servei al país. Sandro Rosell o més ben dit els poders fàctics que estan al darrera de la seva candidatura no són de fiar. Han practicat el joc brut, han utilitzat l’espionatge i certs mitjans de comunicació per aprofundir i agreujar les errades de Laporta i és aquí on el president del millor Barça de la història, esportivament i nacionalment, s’ha equivocat. Alfons Godall ha pagat cara la seva fidelitat a Laporta i al projecte. I si encara teniu dubtes, només cal preguntar a Ferran Soriano què en pensa del fet que els poders fàctics de la candidatura de Rosell li hagin prohibit que presentés la seva candidatura.
Segurament és tard, però seria molt important per aquest país que Joan Laporta entonés el ‘mea culpa’ i intentés dedicar de veritat ‘els seus millors anys’ a que el Barcelona segueixi sent el millor esportivament i nacionalment de la història.
Malauradament tot aquest esforç pot acabar amb una presidència que torni a l’anormalitat nacional. Els personalismes i les actituds fora de lloc poden malbaratar l’esforç i la il·lusió. L’actitud d’aquestes setmanes de Joan Laporta fa que aquells que durant els darrers anys no han parat de malparlar, espiar i mentir s’estigui fregant les mans mentre preparen l’assalt al poder culer mitjançant la persona de Sandro Rosell.
Fa setmanes i mesos que tot un poder fàctic de econòmic, polític i mediàtic preparen la recuperació del poder al F.C. Barcelona. Tenen decidit des de fa temps que Sandro Rosell és la figura idònia per recuperar el Barcelona dels de sempre és Sandro Rosell, una persona amb clars interessos en negocis a l’entorn de l’esport. Un Sandro Rosell que el primer que haurà de fer si arriba a la presidència del club és fer-li un monument al seu odiat amic Joan Laporta, per la manera que aquest li està regalant la presidència. Mai haurien pogut pensar que els hi seria tan fàcil i que seria precisament Joan Laporta qui els faria tan gran obsequi.
Són molts els barcelonistes i catalanistes que desitjarien una candidatura pensada clarament per donar continuïtat, corregint els errors i ampliant els encerts, a l’era Laporta. Ara veuen amb preocupació els moviments i el joc brut per desestabilitzar i eradicar el F.C Barcelona de més servei al país. Sandro Rosell o més ben dit els poders fàctics que estan al darrera de la seva candidatura no són de fiar. Han practicat el joc brut, han utilitzat l’espionatge i certs mitjans de comunicació per aprofundir i agreujar les errades de Laporta i és aquí on el president del millor Barça de la història, esportivament i nacionalment, s’ha equivocat. Alfons Godall ha pagat cara la seva fidelitat a Laporta i al projecte. I si encara teniu dubtes, només cal preguntar a Ferran Soriano què en pensa del fet que els poders fàctics de la candidatura de Rosell li hagin prohibit que presentés la seva candidatura.
Segurament és tard, però seria molt important per aquest país que Joan Laporta entonés el ‘mea culpa’ i intentés dedicar de veritat ‘els seus millors anys’ a que el Barcelona segueixi sent el millor esportivament i nacionalment de la història.
