Mentre la Girona acomodada, la que ha dirigit els destins dels gironins i gironines en els darrers anys seguia pensant en el Girona rai!, el poder real ha mogut fitxa i ha liquidat part de l’estructura econòmica i social gironina.
Malgrat que uns pocs ho van intentar, van lluitar per defensar els interessos de les nostres comarques, la solitud trobada ha permès al Banc d’Espanya executar la liquidació del model català de caixes, un model clau per una economia com la nostra. Un cop fet el mal, alguns d’aquests col·laboradors necessaris per dur-ho a terme han sortit a la palestra a voler donà lliçons.
Si la Caixa de Girona per si sola no és viable, després d’anys de presentar números positius, cal saber quins són els responsables d’aquesta situació. Cal exigir responsabilitats. L’anterior President de Caixa de Girona, Arcadi Calzada ha realitzat declaracions públiques on crítica algunes de les decisions preses, com si ell no tingui res a veure amb la gestió que ha portat a la desaparició de l’entitat.
La Cambra de Comerç també ha expressat la seva crítica a la decisió, però en lloc de preguntar-se que han fet tots aquests anys per evitar-ho, han preferit restar en silenci i dedicar-se a altres objectius que res tenen a veure en el paper a jugar per les cambres.
Això sí, mentre la Caixa de Girona ha perdut el seu paper, tota la Girona acomodada s’ha dedicat a preparar l’entrada de la monarquia espanyola a les nostre comarques, mentre la Caixa de Girona, anava degradant-se, el seu president, Arcadi Calzada es dedicava amb cos i anima a espanyolitzar les comarques gironines i a buscar-se una sortida personal. La jugada preparada amb nocturnitat li ha permès crear una eina per riure les gràcies a una monarquia que a Girona mai ha tingut res a fer.
Com pot ser que una persona que com a vicepresident de la Fundació del Palau no va poder evitar el frau de Fèlix Millet, ara sigui el màxim executiu de la Fundació Príncep de Girona? Cobra per dedicar-se professionalment a aquesta entitat? Quant cobra? En què s’han gastat els diners aconseguits?
Mentre les empreses tenen problemes per aconseguir finançament, la Cambra de Comerç s’ha apuntat al festival monàrquic i ha donat cobertura a un intent greu de crear sentiment monàrquic en base a comprar joves amb talents, és dir 'joves emprenedors, només amb el suport a la monarquia tindreu sortida a les vostres propostes'.
Mentre centenars d’entitats de les comarques gironines, culturals, esportives i socials tenen que lluitar i sacrificar-se per arribar a final de mes, l’operació Fundació Príncep de Girona s’ha lucrat del “impost revolucionari” per recaptar centenars d’euros que només beneficiaran a uns pocs, això sí, per rebre el suport de la fundació monàrquica caldrà prometre amor etern.
