I ara, què?

Increment de l'IVA, augment del nombre d'aturats, retallades als sous dels funcionaris, menyspreu a Catalunya per part de Madrid, traves als autònoms i ara, ens podem quedar sense el tram gratuït de l'AP-7 entre Salt i Sarrià de Ter. La derogació del decret-llei 101/2000, que va alliberar els peatges per als moviments interns de l'AP-7 a Girona no deixa de ser una puntada de peu als catalans i, més concretament, als gironins.

A Madrid, des dels seus despatxos (sorprenentment) encara no s'han adonat (o ho fan veure) que a l'N-II hi moren persones cada setmana. És un no parar d'accidents entre camions, turismes i autocars. Destinar-hi els diners que fan falta per posar-hi remei no sembla trobar-se dins la seves prioritats i la seva actitud és més semblant a una fictícia guerra civil entre catalans i espanyols. És trist posar-ho d'aquesta manera però ja resulta una constant llegir comentaris a Twitter de l'estil "ser d'Espanya, mata". Opinions radicals que flueixen per les venes de molts catalans que estan cansats, tips, farts, esgotats, indignats, irats i col·lapsats d'aquest tracte injust.

Abertis s'ha deixat un munt de diners en ampliar els carrils de l'AP-7 entre Salt i Sarrià de Ter per poder engolir millor el trànsit de vehicles. Aquestes obres es van tirar endavant amb una forta oposició del territori, que no volia quedar trinxat amb més asfalt. Les obres s'han acabat i amb el nou anunci al BOE ara s'adonen que potser no hauria fet falta. I és que, qui agafarà l'autopista si ens obliguen a pagar per aquest tram? Molt poca gent, però és clar, la N-II està feta un nyap i Girona potes enlaire per les obres del TAV.

Així doncs, i ara, què?