Liquidar el model català de caixes té premi!

Com diu la cançó som un país petit, però a diferencia de la lletra original, caldria afegir “ pobre d’esperit”, només d’aquesta manera es pot entendre les reaccions de bona part del teixit social, polític i econòmic recollit per la premsa gironina, exceptuant honroses excepcions, la majoria acaba acatant l’engany i l’espoli fet des de les Espanyes per liquidar Caixa de Girona i el model català de caixes, fins ara el model era totalment diferenciat del model espanyol, perquè agradi o no som diferents també dins l’àmbit dels emprenedors.

Cal recordar que en els darrers anys, els comptes presentats per la Caixa de Girona eren immillorables, comptes auditats i referendats pel mateix Banc d’Espanya. De cop i volta tot s’ha girat, allò que era perfecta ara és un desastre, costa de molt creure. Però si és cert cal exigir explicacions i assumir responsabilitats, cal saber qui ha gestionat malament el patrimoni de tots els ciutadans de les comarques gironines, cal aixecar la catifa i no premiar aquells han gestionat malament la Caixa de Girona.

Madrid decideix i un cop més Catalunya paga i ho paga molt car. El model d’Espanya és el del xantatge sense cap mena d’escrúpols, és treuen de la txistera el FROB, un fons que envaeix descaradament les competències de la Generalitat de Catalunya  i que ha estat utilitzat com arma sense escrúpols per carregar-se el fet diferencial en aquest cas el singular model de caixes catalanes que ha permès crear un teixit d’emprenedors i de petita i mitjana empresa únics. Tota aquesta lamentable actitud ha comptat amb la complicitat d’estaments catalans, que s’han apuntat per benefici propi a fer el joc brut del esquarterament del model.

On s’ha vist que un Ministre d’economia  d’un país modern liquida una entitat financera mitjançant declaracions imprudents i no dimiteix? Perdoneu no recordava que el Conseller Castells és un petit conseller i no un ministre, que en lloc de preocupar-se de sortir realment de la crisi que patim és dedica a vantar-se de governar amb pomposes declaracions. Castells sembla més entretingut per tenir premi i presidir el Banc d’Espanya que no pas a solucionar els problemes de la gent.

On s’ha vist que el President de la Caixa de Girona i el seu Director General perden la seva aposta de liquidar Caixa de Girona i no dimiteixen? no tant sols no ho fan sinó que s’ encarregant de negociar d’esquenes al seu Consell d’Administració el lliurament de l’entitat gironina a la Caixa. Amb quina moralitat tenen el valor de demanar als membres del seu Consell d’Administració que aprovin  l’harakiri de l’entitat gironina.

On s’ha vist que l’anterior President de la Caixa de Girona, Arcadi Calzada i responsable de la gestió, estigui en silenci, i que s’hagi col·locat com a director de la Fundació Príncep de Girona (una altre escandalosa manera de espanyolitzar les nostres comarques), si mentre va ser vicepresident de la Fundació Palau de la Música no va detectar l’escandalós frau de Felix Millet.

On és el Conseller Nadal? Ell que sempre surt a parlar, ara amagat i sense obrir boca, s’ha sap responsable de l’engany per liquidar la Caixa de Girona, el seu servei a Espanya també tindrà premi.

On són els sectors econòmics? on són els responsables de la Camara de Comerç? Posant la catifa vermella a l’hereu de la corona? On són els representants de la petita i mitjana empresa? On són els sindicats? Com és pot dir que la petita i mitjana empresa i els ciutadans en general tindran més possibilitats d’accedir al finançament amb la desaparició de Caixa de Girona? Anem camí d’un monopoli financer en mans de quatre o cinc grups  econòmics i qui surt perdent sense cap mena de dubte serà el teixit productiu i emprenedor de casa nostre.

Voldríem creure que molta més gent lamenta profundament la poca ambició de bona part de l’actual classe dirigent, masses anys encallats en el poder i incapaços de sentir orgull per aquest país petit. Alguns ho han intentat, alguns han mantingut la fermesa, des del mateix President de la Diputació de Girona Enric Vilert i una majoria dels membres del Consell d’Administració denunciant l’opacitat de tot plegat, lamentablement els hem deixat massa sols per lluitar contra aquest gran engany, les prebendes  del poder establert han estat massa fortes.